Segons explica La Vanguardia, els republicans no poden ser els únics que s’abstinguin per fer possible la investidura de Pedro Sánchez. Com va dir Rufián, al mes de juny tot era molt més fàcil. Ara, però, amb la sentència feta pública, els republicans tenen greus problemes per acordar facilitar el govern del PSOE amb PODEMOS i, encara més, fer-ho de manera gratuïta, sense que ni tan sols s’aturi la repressió.
La pèrdua de dos escons, i de 150.000 vots, juntament amb l’augment de JxCat en les darreres eleccions espanyoles han obert encara més el debat dins la mateixa executiva republicana, on una majoria estaria pel “no” a Sánchez.
Per aquest motiu, i segons els mitjans del Grup Godó, ERC buscaria l’abstenció de JxCat pressionant sobre el sector més conservador del PDECAT, que estaria per la labor.
L’anomenat pressing ha començat des de tots els sectors del poder: des de la majoria de mitjans de comunicació, amb gairebé tots els tertulians i opinadors incapaços d’assumir el fet de seguir lluitant per aconseguir la fita de la independència i la República. Així, s’aboquen a “exigir” a ERC i JxCat una abstenció de rendició i tornar a l’autonomisme, amb l’excusa de cal seguir ampliant la base, i també amb l’excusa de la por a la pujada de la ultradreta.
Mentre la majoria de ciutadans que han votat independència tenen clar el no a Sánchez, certes elits del poder volen imposar el seu relat, i pressionen els sectors més dèbils de la política per acabar amb el procés independentista. Exigeixen a ERC i a JxCat que no escoltin a les seves bases i facin president a Pedro Sánchez gratuïtament, oblidant la seva repressió continuada i sense aturador.
Ja ho va escriure Xirinacs: sense la traïció dels líders, Espanya ho té perdut i el procés independentista és irreversible. Els polítics espanyols, siguin del color que siguin, només s’asseuran a negociar per la força de la unilateralitat. Només amb el combat de la desobediència civil, i amb líders independentistes consegüents, podrem guanyar.
Cal un “no” contundent de l’independentisme per guanyar. El “no” ens garanteix l’estratègia unitària que, fins al moment, no ha existit. En el “no” a Sánchez ens hi trobem tots. I si això vol dir que anem a unes terceres eleccions a Espanya, doncs benvingudes siguin! Les urnes mai fan por a l’independentisme que aquí, a Catalunya, la ultradreta sempre serà residual.
