Després de les eleccions d’aquest diumenge, els independentistes arriben a Madrid amb més diputats que mai; 15 d’ERC,un gran resultat, i 7 de Junts per Catalunya. Ara caldrà veure com es gestionen aquests magnífics resultats.
En poques setmanes caldrà prendre decisions sobre si cal facilitar l’elecció de Pedro Sánchez com a president del govern espanyol. De moment sembla que el PSOE vol un executiu en solitari amb geometria variable, però aquesta voluntat xoca amb el posicionament de Pablo Iglesias. El líder de Podemos ha comprovat que si vol influir realment cal entrar al govern, la pregunta és si Podemos aguantarà la pressió o les amenaces d’unes noves eleccions i una victòria del “trifachito”.
Si finalment Iglesias accepta donar suport des de fora, la clau de l’elecció de Sánchez estarà en l’abstenció dels diputats independentistes, que faran aleshores ERC i Junts per Catalunya? Prendran la mateixa decisió? És viable abstenir-se sense cap compromís del líder socialista vers els presos polítics i l’autodeterminació? Per activa i per passiva el president espanyol ha repetit que “No és No” en referència a l’autodeterminació i a la independència. Malgrat tot cal que els independentistes s’abstinguin?
Sincerament crec que serà molt difícil d’entendre una abstenció a canvi de res. El millor escenari seria agafar la iniciativa i anunciar el més ràpidament possible que sense el dret a l’autodeterminació, “No és No” a Pedro Sánchez.
