Espanya és irreformable en el seu sentit territorial i ahir les eleccions madrilenyes van mostrar-nos clarament què és Espanya: la Sèrbia del sud d’Europa. Val la pena llegir l’editorial de Vicent Partal, i hi estic completament d’acord.
El PP ha guanyat a Madrid i el PSOE ha perdut. Els socialistes ni tan sols ha quedat com a segona força, que han estat superats per Més Madrid. Pedro Sánchez i el seu escuder, Iván Redondo, han fracassat i la seva legislatura ha quedat tocada. Tot sembla indicar que, més aviat que tard, el PP arribarà a la Moncloa amb Vox al seu costat.
El nacionalisme espanyol de dretes i d’esquerres s’ha reforçat i veurem com tots els temes territorials quedaran aturats. Amb aquests resultats a Madrid, Pedro Sánchez, que ha perdut el temps retardant els indults i la taula del diàleg, encara ho tindrà més complicat i difícilment tindrà cap voluntat d’entomar cap mena de reforma territorial.
Els dos anys, acceptats per la CUP, de veure com funciona la taula de diàleg ha perdut tot sentit: es faran llargs, molt llargs, que el PSOE no estarà ara per la labor. La taula de diàleg ha fet figa: ni fons europeus, ni cogovernança, ni reforma de la sedició, ni amnistia i amb uns indults que s’han convertit en un maldecap per a les mateixes famílies dels presos polítics. Un patiment innecessari que, vista la victòria de la dreta i extrema dreta a Madrid, serà encara molt més difícil de solucionar. I, mentrestant, anem veient com a cada dia que passa, la repressió segueix i segueix com una causa general inacabable.
Cal que l’independentisme canviï la manera de fer, que es deixi de confrontar per collonades i estableixi un gran acord per preparar-se per a l’embat. Cal preparar la unilateralitat per guanyar i no per perdre i no ens queda massa temps. Cal estar preparats per l’arribada del PP i Vox al poder central i cal fer esclatar el conflicte territorial a tot l’estat. Cal trobar acords amb Galizia, EuskalHerria i la resta dels Països Catalans. El País Valencià i les Illes Balears rebran encara més que nosaltres amb l’espoli que compartim. Cal estar atents al conflicte d’Espanya amb el Marroc (Ceuta, Melilla i el Sàhara) i el previsible conflicte a les Illes Canàries que, o seran canàries o acabaran sent una autonomia marroquina.
I sobretot cal potenciar una xarxa internacional de suport a la nostra independència: cal una Conselleria d’Exteriors potent i intel·ligent i cal convertir el Consell per la República en un veritable lobby internacional que busqui suports al món a la causa de la minoria nacional catalana que té dret democràtic a l’autodeterminació, a la seva llibertat i a la seva independència.
Fem govern i posem fil a l’agulla per preparar-nos per a l’embat: o som unilaterals o serem 300 anys més una regió colonitzada per Espanya.
