S’acosta novament una Diada, una Diada que -segons ens van dir- hauria de ser la de la celebració de la República Catalana independent. Ens ho van dir els líders polítics independentistes, els mateixos que ens van assegurar que tot estava preparat i ara ens diuen que tinguem paciència.
Un veritable sarcasme tenint en compte que fa quasi dos anys que els nostres líders polítics i socials són en presó preventiva i a l’exili i resulta que som incapaços d’acordar una reacció contundent a la dura sentència que es preveu. Ni tan sols podem acordar un full de ruta guanyador.
Només sentim paraules buides i impossibles: que si ampliar la base, indult, amnistia; que si necessitem incorporar el PSC… En definitiva, el que busquen aquests líders és allargar l’autonomia i seguir fent processisme durant 20 anys amb l’excusa que cal que siguem més. I s’obliden com si res del que deien en el seu moment, que érem majoria democràtica i suficient, que els independentistes vam guanyar el referèndum d’autodeterminació i que bona part dels nostres líders van tenir por d’aplicar el resultat.
L’espectacle dels partits independentistes al debat organitzat ahir al FAQS demostra bona part del que diem. No sabien que respondre a les preguntes dels periodistes: si pressupostos, si eleccions a Catalunya, si eleccions a Espanya… Ni tan sols van poder explicar la reacció unitària a la sentència, la mostra més evident que cal que la gent sigui la que tiri endavant el procés i empenyi els partits per la senda guanyadora.
La Diada d’aquest any ha de tornar a ser massiva i un clam vers la unitat independentista. Un clam perquè els partits polítics independentistes afrontin d’una vegada per totes que amb Espanya només serveix guanyar i no negociar. El dia que Espanya negociarà, serà el dia que sigui obligada asseure’s a una taula per decidir la separació d’actius i passius entre Espanya i la República Catalana.
