I els líders independentistes què faran? Tornaran a presentar-se com si res? I si es presenta una llista transversal que sigui instrumental a les eleccions espanyoles? Amb un sol punt al programa, o referèndum d’autodeterminació o bloqueig? I si ens aprofitem del desori que existeix a Espanya, amb un situació econòmica que preocupa a Europa? I si acabem de desestabilitzar amb un grup parlamentari català de 25 o més diputats que només faci política instrumental? Sense referèndum no es negociarà res, s’utilitzarà el Congres i el Senat d’Espanya per amplificar el conflicte polític al món.
Cal portar a Madrid gent sense complexes, que no tingui por a l’enfrontament polític i sense por a la repressió, Espanya mai negociarà com ho demostra la seva tradició històrica. O guanya o perd, i només perdent s’asseurà en una taula de negociació política.
Seria una manera de buscar una sortida conjunta a la dura sentència, tots a una i amb fermesa per posar un estat opressor contra les cordes, un Estat que ens vols humiliats, que ens roba un any i un altres, que practica el joc brut amagant el control que tenien sobre l’Imam de Ripoll i sobre els atemptats de Barcelona.
Els dirigents polítics espanyols ens han enganyat durant tots aquests anys de democràcia de mínims, incomplint fins i tot allò que acorden, és hora d’actuar amb intel•ligència i deixar el seny que tant mal ens ha fet al llarg de la història, per centrar-nos i lluitar junts fins aconseguir l’objectiu de la República Catalana? Primer, desestabilitzem a Espanya, i desprès els hi donem una resposta unitària a la dura sentència d’un Estat repressor.
