No existeix al primer món, cap minoria nacional que pateixi l’espoli dels ciutadans de parla catalana de tots aquests territoris: des de l’1-O del 2017 més 90.000 MEUR han marxat cap a Espanya per pagar les seves festes. Som, precisament, els ciutadans del Principat de Catalunya, el País Valencià i les Illes els que paguem i paguem totes les “festes espanyoles“, és a dir, el malbaratament dels diners per pagar les glòries espanyoles.
A tot aquest espoli li hem d’afegir els greus incompliments de les inversions que preveuen els pressupostos espanyols, incapaços d’assumir la majoria d’acord pressupostari, un engany més disfressat d’error, però que s’acaba convertint en una gran pèrdua de diners any rere any.
I, a tot això, hem de sumar l’escàndol dels darrers dies, un dels més grans de la democràcia a Espanya. Ens referim a la notícia sobre les principals constructores espanyoles, que portaven 25 anys posant-se d’acord en el preu a pagar, es repartien per acords setmanals les principals licitacions del país. Aquest “càrtel” de les constructores decidia cada setmana quina empresa s’atribuïa les grans adjudicacions i, a canvi, es doblaven els preus de totes les grans obres. És a dir, els ciutadans acabem pagant els grans beneficis de les grans constructores, pagant doblement i triplement els preus de les obres. Un escàndol silenciat i arreglat amb una ridícula multa de 200 MEUR que segurament recorreran i difícilment pagaran.
Tot plegat, ens deixa un panorama decebedor, paguem per tot, i fins i tot els hi paguem als nostres repressors i a les grans empreses espanyoles que han finançat igualment la guerra bruta contra la Catalunya independentista. Fins on aguantarem els catalans, valencians i Illencs la repressió i l’espoli econòmic que patim i que cada dia va en augment?