Quan veus que la majoria de lideratges independentistes, tant dels Països Catalans com d’Euskal Herria o de Galícia, carreguen contra el missatge del rei, però després donen viabilitat al govern espanyol “més progressista de la història”, o sigui, que són molts més suaus amb el PSOE / PSC que amb la corrupta monarquia espanyola, queda clar que realment veuen la independència molt llunyana.
El problema no és la monarquia. Tampoc no ho és la “injustícia” espanyola, impregnada com la reialesa d’arrelament franquista, o fins i tot l’exèrcit espanyol, que prou feines té per dedicar el seu milionari pressupost al manteniment de les armes de darrera generació i evitar que la major part dels diners es perdin en corrupció sistèmica. El problema real i primordial són els dirigents polítics espanyols, de tot signe, que són incapaços de proposar un model atractiu pels milions de ciutadans independentistes que existeixen a l’Estat Espanyol. És tenir poca vista carregar contra el monarca, una de les feines del qual és desviar l’atenció i ser el destinatari dels improductius improperis que emblanquinen i deixen lliures de crítica als governants estatals.
I així, no només no hi ha cap mena de proposta atractiva per part dels dirigents espanyols cap als ciutadans que no se’n senten sinó que, justament basant-se en el fet que no volem formar-ne part, no tenen cap mania en seguir tractant-nos com a una colònia per continuar aplicant-nos un sistemàtic espoli fiscal i social, principalment als Països Catalans i a Galícia, que a Euskal Herria tenen l’avantatge que ja són independents en termes econòmics. Mai dels mais Espanya no ens donarà un millor finançament i a cada nou pressupost hi perdem bous i esquelles. Això és el que s’explica en aquesta notícia de La República.cat.
Espanya no és ni el Canadà, ni el Regne Unit, Espanya mai negociarà un projecte per cap dels territoris de parla catalana. Són incapaços de fer-se seva la llengua catalana o valenciana. Són incapaços d’acceptar la pluralitat. Tots són paraules buides, que lamentablement els ha servit durant més de 300 anys per tractar-nos de “colònies conquistades per la força” i que solament serveixen d’omplir les butxaques del poder econòmic espanyol.
Cada dia amb Espanya és una pèrdua de temps. Cada dia amb Espanya som més pobres i la majoria de ciutadans espanyols també. O l’independentisme català recupera les grans victòries de l’octubre de 2017 i un full de tuta clar i guanyador partint dels errors comesos o serem aniquilats com a poble, els dirigents espanyols saben del que com capaços com a poble i vigila dia si i dia també per evitar nous desafiaments com diuen ells independentistes.
O els líders independentistes recuperen les confiances entre ells i es mengen els errors comesos o Espanya ens escombrarà i haurà de ser una nova generació qui lideri un embat guanyador. No tenim tot el temps del món i com més tardem més ens costarà. Encara hi som a temps si recuperem la unitat d’acció que va fer possible els grans esdeveniments de l’octubre de 2017 per recuperar la legitimitat d’aquell moment sota el govern del president Puigdemont i del vicepresident Junqueras abatut pel 155.
