La nit electoral de les eleccions catalanes en que el PSC de Montilla va ser derrotat, en un moment de desesperació, algú de la direcció republicana va trucar a Miquel Iceta per fer possible un segon tripartit. Mentre el primer va ser àmpliament debatut i aprovat pes les bases d’ERC, pel segon tothom sabia que o es feia de pressa o no seria possible.
La nit electoral de les darreres municipals i en el moment que Ada Colau, en la seva desesperació perquè veia que perdia l’alcaldia i quan ja quasi tenia decidit marxar cap a casa, Iceta va decidir aplicar la mateixa solució, que va aprendre dels dirigents republicans del moment: li va trucar i li va dir que tenia el vot de Manuel Valls i que un pacte ràpid li permetria mantenir l’alcaldia. Dit i fet. Colau va veure arreglada la seva situació personal i va decidir que no posaria problemes a pactar amb el diable.
La nit electoral de les darreres eleccions i davant la desesperació de les forces (suposadament) d’esquerres espanyoles, PSOE i Podemos; Pablo Iglesias va reaccionar de la mateixa manera, segurament a suggeriment de Colau, i va trucar a Pedro Sánchez per dir-li que si ho feien ràpid podrien aconseguir l’abstenció d’ERC. I dit i fet, en poques hores teníem acord dels dos líders espanyols i va començar el pressing a ERC.
La jugada feta en el seu moment pels republicans ara els hi era tornada, aprofitant que a l’estiu l’abstenció era gratuïta i pensant que la situació era la mateixa. Veurem com la direcció republicana gestiona els temps i la decisió que podria portar a una greu crisi en el moviment independentista. Tothom té assumit que el PSOE poc ajudarà a fer creïble una taula de negociació de resolució d’un conflicte polític.
Avui mateix els lobbys de pressió mediàtics i econòmics han començat a ajudar al PSOE en el seu #PressingERC. Tot són avantatges segons aquests lobbys i, fins i tot, converteixen en gest del PSOE que mantinguin en suspens la presentació de recursos al Constitucional. Però el #pressingERC va en augment i malgrat que el calendari és mortal, prefereixen intentar una ràpida investidura abans de festes que esperar la resolució d’Europa o el Congrés Nacional d’ERC.
Veurem si el #PressingERC serveix o tindrà un efecte contrari, veient com el mateix PSOE insulta als independentistes o Pablo Iglesias no s’amaga de dir que cal un nou tripartit d’esquerres a Catalunya per consolidar i fer viable l’acord d’investidura a Sánchez.
ERC té davant seu una de les decisions més transcendents de la seva història i de la mateixa història del país. Els seus quasi 90 anys d’història els torna a posar davant un repte definitiu: investir Pedro Sánchez i retornar a un autonomisme de peix al cove o enfortir l’independentisme i provocar un xoc definitiu amb un estat espanyol que practica el joc brut, un dia i un altre, per abatre amb la repressió l’independentisme.
