La unitat independentista dels pobles de la península Ibèrica no existeix, i d’això n’han viscut tots els governs espanyols. Els partits independentistes de l’estat celebren trobades festives, però mai concreten cap full de ruta contundent per aconseguir les seves aspiracions.
La força dels partits independentistes dels PPCC, de Galícia i d’Euskal Herria queden en no res i en pur processisme, per manca de voluntat clara per fer un embat guanyador contra l’estat espanyol que, a l’hora de parlar amb els territoris històrics, actuen units independentment de si governa el PSOE, Podemos o el PP i, en un futur, Vox.
El govern espanyol de torn viu tranquil perquè veu com els partits independentistes de tot l’estat van a la seva, mai no plantegen seriosament avançar en el dret democràtic a l’autodeterminació com a eina per aprovar el dia a dia del govern espanyol. Cada partit independentista actua a soles o amb aliances a mitges, reivindicant la vella política de Jordi Pujol, la del peix al cove.
Us imagineu la força dels diputats i senadors d’ERC, Junts, PNB, EH Bildu, BNG i la resta de moviments partidaris del dret a l’autodeterminació? Tots junts i amb una sola veu plantejant al govern espanyol que sigui un embat democràtic contundent amb el dret a l’autodeterminació com eix vertebrador, com deia en Pedro Sánchez, “això és imbatible” i acabaria sent guanyador. Mentre tot quedi en trobades festives el dia de Galícia, el dia d’Esukal Herria o els diferents dies de les Illes Balears, País Valencià i Catalunya, a la Moncloa respiren molt tranquils.
Que diferent que hagués estat un 1-O amb la solidaritat de les diferents minories nacionals! Us imagineu un altre 1-O simultani als diferents territoris autodeterministes de l’estat? Aleshores, sí que tremolaria la Moncloa.
