I una altra cosa és el que diuen els dos partits independentistes presents a la primera trobada de la taula de negociació o de “postureig”. Resulta que ERC i JxCat han dit el mateix de la reunió d’ahir i, per tant, a manca d’una unitat estratègica clarament independentista, ara tenim unitat en la taula de negociació. Fins i tot, a una pregunta capciosa d’un periodista, la portaveu Montero va dir que “no havia vist diferències entre les intervencions dels diferents membres de la part catalana” en respecte si eren d’un partit o l’altre.
Clarament, però, sembla com si els dos partits independentistes tinguin “mandra” de tirar endavant la voluntat popular de seguir caminant cap a la independència. Amb l’ajuda i col·laboració de l’aparició i posterior desaparició de Tsunami Democràtic, s’ha arribat a la reunió de la taula de negociació en un context de total desmobilització, excepte algunes resistències heroiques. Com si així s’hagués planejat, s’ha iniciat la taula de negociació sense cap mobilització al darrere i avui mateix, a la majoria de mitjans de comunicació, la taula de negociació es ven com un gran acte d’imatge del govern espanyol, que apareix com a guanyador del relat: “mireu si en som de partidaris del diàleg, fins i tot atorguem bilateralitat”.
Per més que diguem que el govern espanyol no ha contestat encara, no és del tot veritat, ahir mateix va dir no al mediador, no a l’autodeterminació i no a l’amnistia. És més, la ministra de política territorial ha sortit a desmentir el president Torra dient que la proposta política és “el document dels 44 punts.”
El Govern Espanyol vol allargar la taula de negociació tota la legislatura i d’aquesta manera, amb el “diàleg” obert, els partits independentistes hauran de col·laborar en la governabilitat d’Espanya, votant a favor els que els posin al davant. La part espanyola no té cap mena de pressa. De moment han calgut mesos per definir la metodologia i volen ara mesos i més mesos per acabar de portar els partits independentistes a la vella política de peix al cove.
I mentrestant segueix la repressió en tots els àmbits i també el joc brut de les clavegueres de l’Estat, que va actuant impunement. El moviment independentista està desmobilitzat i la taula de negociació s’ha convertit en el full de ruta dels grans partits independentistes. A veure què passarà quan es trenqui l’encanteri…
