L’alcaldessa de Barcelona no passa pel seu millor moment i està en hores baixes: el seu estimat partit polític, Barcelona en Comú, es desfà com un tarró de sucre, les lluites caïnites ja han provocat la marxa d’uns quants dels seus líders (fa pocs dies el mateix Xavier Domènech) i això anirà en augment durant les setmanes que vénen. La que havia de ser una alcaldia per la història va pel camí de convertir-se en una alcaldia fugaç. Aquesta crisi d’estabilitat li ha provocat a l’alcaldessa de Barcelona una crisi d’ansietat mediàtica.
Colau vol ser protagonista de tot i en tot i fa uns dies va realitzar un dels pitjors errors d’un polític: mentir per aconseguir un benefici personal. Va afirmar que una directiva d’una multinacional li va oferir facilitats per acabar la carrera universitària i ho va dir conscient que en plena “crisi dels màsters” les seves paraules eren una bomba mediàtica intentant donar una imatge d’ella com la persona més ètica i de millor moral possible.
Però Colau va quedar atrapada per la seva mentida, no existeix la directiva agressiva que li va fer la proposta, va ser una nova ocurrència a la desesperada per tornar a esgarrapar minuts mediàtics. Però és un fet: va mentir gratuïtament amb un únic fi: tornar a ser protagonista i forçar els mitjans i l’opinió pública a què parlin d’ella. Això sí, recordem que Colau és la nova política i aquesta no permet dimissions.
Malgrat que la mentida ja li ha estat perdonada pels grans mitjans de comunicació (tots donen per fer que va existir la directiva agressiva) i ara ja quasi ningú parla de l’invent (que sembla tret del tebeo), la realitat és una altra: amb aquesta mentida infantil, Ada Colau ha perdut les seves possibilitats de guanyar les pròximes eleccions a l’Ajuntament de Barcelona perquè els ciutadans de Barcelona tenen memòria i ho tindran molt clar: no volen un alcalde o alcaldessa que menteixi.