Prou de retrets. Feu tancar els perfils de trolls i hiperventilats a les xarxes socials que atien la guerra civil independentista. Ja sabem que va ser un error el pacte a la diputació, que va ser un error el pacte a certs ajuntaments, que va ser un error la conversa de Costa amb Cs, la manca d’acord per fer president Puigdemont, la temptativa d’acord a Badalona… Poseu-hi en aquest llistat tot el que vulgueu, però ara mateix tots els greuges ja no importen. I si anéssim per feina davant de tanta incompetència dels dirigents espanyols?
Ja ho hem vist tot. En plena crisi de la Covid, al govern espanyol no se li acut res més que recuperar competències i fer-ho en àmbits dels quals fa quasi 40 anys que no gestionaven, com era la sanitat. Veiem que en plena crisi ens han imposat un 155 en tota regla i ens hem quedat asseguts contemplant el desastre, fins a convertir-nos en una més de les regions de l’estat amb la que poden jugar amb els números, com quan presenten Catalunya com a autonomia amb més morts per milió quan Madrid quasi ens dobla. Però això no és un partit de futbol.
Sempre s’ha dit que l’estat major del procés (els que manaven) van decidir frenar davant la possibilitat que hi hagués morts. Així ho van fer i no hi ha res a retreure’ls. Ara, però, estem veiem que d’aquesta crisi no ens en sortirem mentre siguem dins d’Espanya, ja que estem sent engolits per un estat els dirigents del qual no saben com encarar-la ni com gestionar-la. Fins i tot Portugal, a l’oest, i Grècia, a l’est, ens han alliçonat i han fet palès aquell mític rodolí que divertidament l’independentisme repetia: “l’autonomia que ens cal és la de Portugal”. Ara s’ha demostrat que no era un desig o una rima fàcil: és l’autèntica veritat. I hi podem afegir Grècia, o qualsevol altre país on es pot exigir responsabilitats i renovar els lideratges que fracassen.
Si us plau, tornem a adreçar-nos als que maneu en el món independentista, partits i entitats de la societat civil: confineu-vos, i no sortiu fins a haver pactat una sortida independentista a la greu crisi que patim, ja que el que tenim garantit és que fer-ho “a l’espanyola” ens porta a ser liquidats com a poble. Heu perdut cinquanta dies del confinament, però encara hi sou a temps d’oferir en els dies vinents una sortida independentista a la crisi de la Covid-19. Ens hi juguem massa com a poble i, en record de totes les víctimes d’aquesta pandèmia, molts dels quals hi can posar el coll l’octubre de 2017 i que ara ja no hi són, es mereixen, i tots ens mereixem una sortida independentista a la crisi actual.
Si us plau, no ens cansarem d’insistir: als que maneu us exigim una resposta clara i eficaç i, si calgués, hauran de sorgir nous lideratges que donin resposta al moment actual. Sortir-ne del bracet amb Espanya, com propugna l’esquerra espanyola, ens aboca a un nou període fosc de la nostra història. Per salvar Espanya i els seus ciutadans cal una Catalunya independent. Aquesta serà l’aportació més gran a la ciutadania dels territoris i pobles de l’estat. Una de dues: us implorem o bé una sortida independentista a la crisi o nous lideratges.
