Tot sembla indicar que aquest 2022 passaran coses importants. En els mesos vinents constatarem el fracàs de la Taula de diàleg, o de negociació, que el PSOE va donant-hi llargues dient que té altres prioritats. Així, veurem com el “negoci” de negociar amb Madrid saltarà pels aires, en comprovar les dades de no execució pressupostària ni del 2021 ni del 2022 que tot just comença. Les esmenes locals aprovades tampoc no seran executades i la llei de l’audiovisual no farà ni pessigolles a les grans plataformes audiovisuals.
Els incompliments del govern més progressista de la història té un avantatge: o ens desperta, començant pels líders independentistes, o l’actual generació de líders polítics quedarà retratada davant dels milions d’independentistes que tenen clar que l’única sortida a aquest malson nacional i econòmic és guanyar la independència, a través d’un embat democràtic contra un estat que solament ens té com una colònia. De fet, som una de les darreres que li queden d’aquell imperi on mai no es ponia el sol i els governants espanyols volen seguir vivint fonamentalment de “robar” a tots els Països Catalans, malgrat que Ximo Puig, Francina Armengol, de la corda socialista ,i Mònica Oltra, de l’aiguabarreig comunal, ho vulguin amagar en el seu autoengany.
També serà en aquest any quan els tribunals europeus sentenciaran a favor dels presos polítics i exiliats catalans i, si no ho aprofitem per restituir políticament el govern liquidat pel 155, tornarem a cometre un greu error, aquesta vegada imperdonable. Si les sentències europees són favorables, cal implementar el govern legítim i seguir endavant amb les lleis de desconnexió i el retorn dels exiliats, amb el MHP Puigdemont al davant i amb els consellers legítims Toni Comín, Clara Ponsatí, i Lluís Puig, i també amb la secretaria general d’ERC, Marta Rovira, amb n’Anna Gabriel i la resta d’exiliats. Hauríem de viure una festa de la democràcia: un passeig massiu fins al Palau de la Generalitat i el Parlament amb i el president Pere Aragonès i la presidenta Laura Borràs com els primers a rebre’ls i en reconèixer-los com a representants elegits pel poble de Catalunya. I aquesta oportunitat la tindrem segurament aquest any 2022 o, a molt estirar, a inicis del 2023.
Si seguim ancorats en plantejar-ho com una victòria moral, Espanya ens tornarà a derrotar, però si, per contra, recuperem l’esperit de l’1-O i apliquem el resultat d’aquell referèndum, Espanya tremolarà i forçarem que negociï de tu a tu per acordar la separació pacifica de Catalunya. En cas contrari entrarem, com ha passat aquests darrers quatre anys, en una via autonòmica que nacionalment no porta enlloc i on, econòmicament, seguirem pagant la festa dels incompetents líders espanyols, siguin de dretes o d’esquerres. O ens revoltem o serem assimilats com a espanyols, el que vol dir liquidats com a catalans.
