Ha estat possible i l’independentisme ha recuperat la il·lusió. Va començar gent de forma individual, a les xarxes socials, reclamant una resposta al president espanyol, Pedro Sánchez, i al president francès, Emmanuel Macron, per la provocació que significa convocar una cimera francoespanyola a Barcelona, amb la clara pretensió de fer creure al món que el conflicte català ja no existeix.
Alay, Albano, Llach, Costa, també el president Puigdemont i molta altra gent, com qui signa aquest editorial, van demanar una acció conjunta, convocada pel màxim nombre d’entitats independentistes, contra dos estats que sempre han carregat contra Catalunya, i especialment de manera ferotge contra la llengua catalana. En aquesta ocasió, a més, la convocatòria és clara per fer-los saber que el conflicte està lluny d’haver-se acabat.
El Consell de la República, Òmnium i l’Assemblea han fet possible aquesta convocatòria, que ja compta amb moltes més adhesions, com ara l’AMI i Intersindical i, en ben aviat, en roda de premsa conjunta, ens explicaran amb detall la convocatòria, quedant, però, ben clar que ha de ser contundent i massiva. Ben fort i sense embuts, ens cal demostrar-los, als dos mandataris i a la corrua de mitjans que hi seran presents, que el conflicte català només té una solució, la independència. Cal recuperar la unitat i l’esperit guanyador de l’octubre del 17 i els partits polítics independentistes no tenen cap excusa per no formar part de la convocatòria ni per escapar-se de participar-hi. Altrament, la seva oratòria, que tan sovint s’omple la boca d’independentisme, quedarà palès que és faramalla buida.
NiEspanyaNiFrançaPaïsosCatalans
