La derrota de la llista cívica per part dels socis de l’Assemblea (sorprèn que l’actual direcció no ho hagi entès) aboca a una sacsejada important a l’ANC en la convocatòria d’eleccions al secretariat aquest mes de maig que es presenta d’alt voltatge. Descarrilada la llista cívica, les possibles candidatures personalistes, l’opció de Ponsatí i Graupera i la de Silvia Orriols, totes elles condemnades al fracàs, tampoc són cap alternativa plausible per al votant independentista i no queda més remei que forçar una entesa independentista per desprès de les eleccions del 12-M.

De les coses favorables d’aquestes darreres hores cal destacar les declaracions de Turull i les del president Aragonès assegurant que no veuen possible un acord per fer president a Salvador Illa. Davant aquestes declaracions, que caldria que fossin repetides dia sí i dia també, només queda la possibilitat d’un gran acord independentista formant un govern que compti amb el suport de les grans entitats de la societat civil i que posi data final a les negociacions amb Madrid no més enllà d’inicis del 2025, si aquestes no fructifiquen. De fet, és molt probable que les negociacions s’aturin perquè més aviat que tard el PP guanyarà les eleccions a Espanya.

Sigui com sigui, només hi ha dues alternatives, la d’un gran acord independentista o anar a una segona volta electoral a l’octubre a Catalunya que a la vegada pot significar la mort política del govern del PSOE i Sumar.

Els partits independentistes han d’entendre que som davant una nova oportunitat que Espanya ens brinda, o els seus líders són generosos o no tirarem endavant la independència i correm el perill de ser engolits per una Espanya, on els seus dirigents, progressistes o populars ens volen espoliats i liquidats.

El 12M torna a ser una gran oportunitat independentista, la darrera de tots els líders del procés de l’1-O.