Una bona part de l’unionisme diu que Catalunya no és una colònia, però els fets els contradiuen. El tracte que reben els catalans és un reflex de l’esperit de colònia que sempre s’ha respirat des de l’Estat quan ha fet front als reptes polítics i econòmics de Catalunya.
El dèficit econòmic que pateix el país és un fet, com també que l’Estat es queda amb uns recursos que no serveixen per fer prosperar o progressar Catalunya. Patim un espoli fiscal digne d’una colònia del segle XIX i XX, som víctimes d’un sistema polític que es pensa que encara viu en l’imperi on sempre hi tocava el sol.
Avui, 12 d’octubre, festa nacional espanyola, és l’aniversari de la gran Espanya colonial. El “Dia de la Raza” és una jornada d’exaltació nacional que amb el retorn de la democràcia no fou mai revisat, com tampoc els poders que encara controlen el país. És el record d’aquella Espanya conqueridora que guanya o perd, mai negocia.
El 12 d’octubre és el recordatori d’un vell imperi fet per la força de les armes. Els catalans no tenim res a celebrar i molt per a treballar, L’única sortida per viure en llibertat i amb dignitat és la nostra independència, que permetrà a la resta de l’Estat despertar-se de l’engany permanent dels seus dirigents polítics. La República catalana també significarà la revolta a Espanya i la seva mateixa llibertat.