- Publicitat -
L'autor se centra en la qüestió catalana i el seu encaix dins d'Espanya, a la que dedica 17 dels 29 capítols. De fet, l'obra formava part de la llista de llibres prohibits durant el III Reich i Sieberer va haver de fugir als Estats Units, tal com recull l'anàlisi de l'Institut d'Estudis Catalans.
Sobre Catalunya, Sieberer afirmava que era la “província perifèrica” més important i més rica perquè s'havia industrialitzat -a diferència de gran part de la resta d'Espanya- al mateix ritme d'Europa, i exigia una administració autonòmica d'ampli abast. Els catalans, assegurava, lluiten “pel reconeixement del dret al lliure desenvolupament de llur personalitat nacional”.
I, més endavant, escrivia: “La coronació de l'aspiració a la independència política nascuda del desenvolupament econòmic ha estat la formació d'una consciència nacional basada en la història de l'edat mitjana… la condició preliminar més important del nou patriotisme català és l'existència d'una llengua pròpia”.
Víctima de l'explotació fiscal
Entre altres coses, l'autor afirmava que Catalunya treballava per a mantenir la resta de províncies. Així doncs, sostenia que una quarta part dels ingressos fiscals obtinguts per l'Estat Espanyol provenien de Catalunya i l'Estat només gastava a Catalunya menys del 10% del pressupost estatal.
Com a exemple cita la partida del Pressupost de 1933 destinat a ports. Afirma que hi havia consignats 8 milions per a Sevilla, més de 4 milions per a Cadis, 4 milions per a Bilbao i només 300.000 pessetes per al port de Barcelona, que representava el 40% de la duana marítima espanyola. Tot i això, afirmava que el catalanisme no era una qüestió purament econòmica.
Incapacitats d'Espanya
Siebeber veia en els castellans la seva “incapacitat per a conviure en comunitat sincera amb els seus germans que tenien els mateixos drets que ells”, la seva incapacitat per considerar que els ideals i les peculiaritats dels altres tenen els mateixos drets que els seus.
Tanmateix, afirmava que “l'hipercentralisme de Castella és el que la va afeblir” i compara el seu ideal polític amb “un cap fet d'or sobre una estàtua d'argila”.
Nacionalisme democràtic i llengua catalana
“Castella és autocràtica, Catalunya és democràtica” sentenciava l'autor, que observava com l'esperit català era antidogmàtic, i creia que havia de continuar essent-ho. “La força del moviment català resideix justament en aquesta amalgamació dels esforços per la independència nacional amb l'esperit europeu i els ideals humanitaris admesos arreu”, assegurava.
Tanmateix, Sieberer explicava la lluita per la recuperació de la llengua catalana i la renovació pedagògica portada a terme pel catalanisme. I anunciava que l'objectiu era fer del català la llengua de casa, de l'escola, dels tribunals, dels diaris, l'art i ciència.
Al final del llibre, l'autor vaticina: “Catalunya pot ser conquerida, però no convertida” i “sigui quin sigui el desenllaç de la lluita, no sembla pas que el calvari d'Espanya hagi d'acabar amb la guerra civil”.
Publicitat
