Com Rivera, patina en filosofia
Al debat entre Pablo Iglesias i Albert Rivera, va quedar demostrat que el líder de Ciudadanos no té massa clars els conceptes d’aquesta ciència. Doncs resulta que Girauta va estudiar amb els jesuïtes del carrer de Casp. Posteriorment, es va llicenciar en Dret per la Universitat de Barcelona i va fer una MBA per l'Escola Superior d'Administració i Direcció d'Empreses (ESADE). Llavors va ser quan va començar un doctorat en Filosofia que mai no va acabar.
El camaleó de la política
Encara que sembli mentida Ciudadanos és el tercer partit on milita Girauta. Un fet que diu molt de l’intent constant de buscar el lloc on es pot ser més protagonista o allà on es pugui escalar amb més facilitat.
1- Un rara avis al PSC
Amb 20 anys va començar a militar al Partit dels Socialistes de Catalunya. Segons ell, perquè tenien una visió d’Espanya, en aquell moment, ’il•lusionant’. Potser, en veure que la seva carrera política no tenia prou projecció i que, fins i tot, el discurs del PSC podia resultar massa catalanista per a ell, va marxar. De fet, ha arribat a afirmar que el PSC és ‘un partit nacionalista més’. És més, posteriorment, va escriure el llibre ‘La verdadera història del PSOE’ (2010, Ed. Buenas letras) molt dur on explicava que va deixar el partit ‘quan a la seu del PSC es va aplaudir’ l’ assassinat d’ETA de l’ultra d’extrema dreta Sáenz de Ynestrillas.
2- Fracàs absolut al PP
Cada cop el seu tarannà i pensament s’apropava més a la dreta espanyola. Així que, després de convertir-se en el “think tank” del PP, finalment, s’hi va presentar un total de 3 vegades. En cap d’elles va aconseguir representació i, posteriorment, com ja és imaginable, deixà el partit. Va ser el 2003 per partible doble a les eleccions municipals a Castelló d’Empúries i al Parlament. El 2004 al Congrés dels diputats però en aquesta ocasió per Girona.
3- Un altre ex PP a Ciudadanos
Finalment, orfe de partit, acaba a Ciudadanos, ja que hi encaixa a la perfecció: un català que se sent espanyol. De la mà del també tertulià Javier Nart, entra al Parlament Europeu com a número dos. Ara és el cap de llista per Barcelona.
Amiguisme del lobby Ciudadanos
La projecció de Juan Carlos Giurauta els últims anys ha anat de la mà dels ‘intel•lectuals’ de ciutadans com Arcadi Espasa o el també advocat “mediàtic” José María Fuster, instigador de les denúncies contra el català a l’escola, a mitjans de comunicació com a tertulià. Evidentment, tots de la casta més unionista i recalcitrant com ABC, COPE, Onda Cero (habitual del programa Julia en la Onda), Libertad Digital o esRadio. De fet, més sonat va ser quan va substituir a Arcadi Espada com a director de Factual.es un diari digital pagat per l’ultradreta que va fer aigües per tot arreu i que ja no existeix.
La víctima de la corpo
Sovint, Juan Carlos Girauta s’ha fet la víctima en referir-se a TV3 i al fet de sentir-se sol defensant les polítiques unionistes. D’entrada, això ja entra en una contradicció del seu propi discurs perquè sempre ha denunciat la falta de pluralitat dels mitjans públics catalans. Ara entenem perquè va deixar a mitges la filosofia perquè reflexionar no és el seu fort: a les tertúlies que ell acudia per les espanyes era totalment nul•la la presència d’altri defensant les tesis independentistes.
També va saber posar el dit a la llaga declinant la invitació de TV3 per participar com a analista al programa especial de les eleccions gallegues i basques de la nit del 21 d'octubre del 2012 a causa de les imatges que va emetre el programa Bestiari Il•lustrat on es van fer simulacions de tir amb el Rei Joan Carles, Fèlix Millet i el periodista Salvador Sostres: “vaig comunicar la meva decisió al cap d'informatius, subratllant el motiu: les gravíssimes incitacions a la violència aparegudes al programa de Canal 33 Bestiari Il•lustrat” i va afegir: “la televisió pública catalana es dedica al terrorisme simbòlic”.
Catalunya Ràdio no paga prou
A Girauta no el fan fora, ell marxa. Aquí la seva explicació quan va arribar Mònica Terribas a El Matí de Catalunya Ràdio: ‘Potser al Manel Fuentes li incomoda que ho expliqui. Ho sento, amic. Aquí va: fart de la brutal hostilitat de gran part de l'audiència cap a mi, li vaig comunicar al Fuentes la meva renúncia: “No val la pena, Manel. Pel que paguen aquí, no tinc per què aguantar això”. Va respondre: “Si tu marxes, jo me'n vaig”. Parlava de debò. En Manel no volia treballar en un lloc on no hi cabessin opinions com les meves’. Es comenta que els tertulians a Catalunya Ràdio cobren al voltant de 200€ per intervenció. Girauta hauria estat cobrant uns 800€ mensuals per aguantar quatre renecs a twitter.
Als catalans: ‘Hijos de la gran puta”
De fet, com comprovarem tot seguit, qui insulta és ell. No va tenir el rebombori que es mereixia el seu comiat en la seva primera etapa a Twitter (ara ja en torna a tenir un). Després que un perfil anònim l’increpés va deixar anar el següent twit:
“Bueno señores. Adiós. Me doy de baja. Los nacionalistes catalanes, sembradores de odio, lo han conseguido. Hijos de la gran puta.”
La cirereta del país: la medalla de la guàrdia Civil espanyola
Al maig del 2013 Juan Carlos Girauta va ser condecorat amb la creu de l'Orde al Mèrit de la Guàrdia Civil. Segons els estaments de la policia, aquest té per objectiu “premiar les actuacions rellevants de lliurament al servei en qualsevol de les seves facetes i que resultin en prestigi del Cos i interès de la Pàtria”.
