Josep Maria Espinàs
Edicions La Campana
Barcelona, 2016
132 pàgines
14,00 €
Josep Maria Espinàs és un d'aquells valors-refugi de la literatura. Algú que saps que iràs trobant pel camí com a lector, els llibres del qual t'agraden i et proporcionen plaer, estimulen la reflexió i, en general no deceben gairebé mai. Els llibres de l'Espinàs són allà, a la lleixa, a la lletra E, al costat d'Espriu, Eco o Jorge Edwards, esperant pacients que una tarda plàcida els recuperis per a una rellegida, potser ràpida, potser incomplerta, però sempre plaent.
El nou llibre d'Espinàs, La vella capitana és d'aquells llibres espinasians: amable, de bona escriptura i fàcil lectura (que no vol dir en absolut superficial), que incita la reflexió i remet a d'altres lectures i autors. Josep Maria Espinàs es troba al llindar dels 90 anys, com si res, amb 90 llibres a la motxilla i encarant el seu 62è Sant Jordi.
Aquest volum porta el sots-títol Navegant per la Vida i la Mort. I és que es tracta d'un seguit de texts breus que reflexionen sobre això, la Vida i la Mort, en majúscula. Al fil d'anècdotes personals, de lectures i de fets més o menys quotidians, Espinàs ens ofereix un seguit de reflexions, més o menys profundes i en molts casos vestides de la fina ironia habitual, sobre rituals entorn els decessos, i la seva evolució al llarg dels darrers temps: de l'Església al tanatori, de la vetlla a casa als horaris establerts de donar el condol; la mort quotidiana que ens envolta: les esqueles al diaris o un ocellet trobat mort; sobre la literatura i la mort: com alguns autors opinaven que era el més alt dels destins o que millor morir que malviure; epitafis més o menys originals (“Aquí jeu Piron, que no va ser res, ni tan sols acadèmic”) …. El volum evidencia les enormes ganes de vida que té i ens aporta una mirada personal i íntima d'aquest fet vital que és la mort, vista com a conseqüència lògica i natural de la vida.
Ramon Moreno
