Jordi Amat
Edicions 62
Barcelona, 2017
584 pàgines
21,00 €
La vida de Josep Benet va estar sempre guiada per la idea del redreçament nacional del nostre país. La seva mort, l’any 2008, va deixar un buit important a la política i la societat catalanes; tot i que retirat de la vida política, però encara present a través dels seus llibres, la figura de Benet va ser reivindicada de manera transversal i la seva trajectòria ens recorda que el treball al servei de Catalunya no té mai punt i final.
A la seva mort Josep Benet deixava publicat un primer volum de les seves memòries que abastaven els primers anys de la seva vida. Memòries I. De l’esperança a la desfeta 1920-1939 va ser publicat per Edicions 62 , un dels projectes més sòlids de reconstrucció cultural, en la creació del qual Benet també va col·laborar.
Tot i que la personalitat pública de Benet era polièdrica (advocat, historiador, polític, activista cultural..) totes les tasques que va desenvolupar al llarg de la seva vida tenien la finalitat de servei al país, de crear estructures de desenvolupament que permetessin, en primer lloc, la sortida de la dictadura franquista i, més tard, la consolidació de la democràcia i de la Generalitat com a institució de govern.
El fet que la mort de Benet deixes inconcluses les seves memòries (amb només un capítol redactat del següent volum, recollit en aquesta biografia) feia necessària la redacció d’una completa biografia que abastés tota la dimensió del personatge. El repte va ser per a Jordi Amat, periodista, escriptor i biògraf també de Ramon Trias Fargas i Josep Maria Vilaseca Marcet. A la seva disposició quedava l’arxiu personal de Josep Benet al carrer Calvet de Barcelona, on havia viscut durant sis dècades amb la seva dona Florència Ventura, i un munt de persones a les que calia entrevistar. El resultat ha estat Com una pàtria. Vida de Josep Benet publicat, també, per Edicions 62.
Una vida intensa dedicada al país
És aquest un llibre tant intens com ho va ser la mateixa vida de Benet. Una vida intensa i gens fàcil ni complaent i que ens porta a resseguir la mateixa història de Catalunya a partir de la desfeta de la Guerra Civil. La tenacitat de Benet és ja constatable d'ençà de seva difícil infantesa i joventut i la derrota de la guerra el situa en la posició de sortida d’haver de lluitar durament per la seva subsistència personal, una incertesa que l’acompanyarà al llarg de tota la seva vida.
Amb Benet resseguim tota la lluita antifranquista democràtica originada just després de la guerra en els ambients catòlics que tenien l’epicentre a Montserrat i que s’ anirà estenent als cercles culturals, universitaris i socials, i més tard confluirien, gràcies en bona part a Josep Benet, amb els moviments antifranquistes d’esquerres. Alhora el llibre ens ofereix, a través de Benet, una visió de conjunt del genocidi cultural perpetrat pel franquisme i la fractura social que comportà.
Si en un primer moment el nacionalisme català girava al voltant de la burgesia, representada per Fèlix Millet (amb totes les seves contradiccions), i un punt més tard l’entorn de Jordi Pujol, la mirada també estava posada en l’exili i la figura de José Tarradellas (personatge controvertit, amb el que Benet tindrà una difícil relació, i la trajectòria del qual analitzaria al llibre El president Tarradelles en els seus textos) com a màxim representant institucional, per acabar confluint en moviments transversals com l'Assemblea de Catalunya.
Benet estava convençut del seu important paper com a promotor de la societat i el seu rol protagonista, tot i que moltes vegades en segon pla i sense reconeixement social i material. Va col·laborar i tenir relació amb els grans noms dels ambients culturals com Josep Maria de Sagarra, Josep Pla, Joan Sales, Joan Fuster i Jaume Vicens Vives (amb una intensa amistat amb l’abat Escarré) i la seva activitat constant i incansable el va convertir en motor de manta iniciatives, de les festes d’entronització de Montserrat a Òmnium cultural, passant per l’activisme editorial amb les Edicions Catalanes de París, i fins i tot una productora cinematogràfica, activitats universitàries, entre molts altres projectes, alguns de fracassats, altres poc més que esbossats i uns quants de reeixits.
Activista social, cultural i polític
Ja fora com a advocat defensor d’acusats pel franquisme com Joan Comorera, com a diputat al parlament i senador, o bé com a historiador, la trajectòria de Benet va estar sempre al servei del país, de la seva pàtria.
Llibres com aquest de Jordi Amat, escrits amb una hàbil utilització de la documentació històrica i la informació sorgides de les entrevistes a les persones que van treballar amb Benet o el van tractar d’una o altra manera, serveixen per a recordar-nos una part substancial de la nostra història recent i per a projectar personatges com Josep Benet, i altres coetanis a voltes anònims de les darreres dècades, a les noves generacions i també, si m’ho permeten, per a constatar l’alt nivell d’ una biografia com aquesta, amb passatges bellament escrits, intensa i profitosa, a l’alçada de les millors biografies anglosaxones.
I encara, cal llegir aquest volum per a entendre la difícil i complexa relació a tres bandes entre Josep Tarradellas, Jordi Pujol i Josep Benet, rica en matisos i que va marcar en bona part la història més recent del nostre país, alhora que ens dóna una visió inicial de la personalitat dels dos Presidents de la Generalitat i, clar, també de Josep Benet.
Avui, segur que Josep Benet hagués estat, amb la gent, al peu del canó.
Ramon Moreno
@RamonMoreno1967
[Ressenya] COM UNA PÀTRIA. VIDA DE JOSEP BENET
|
- Publicitat -
Publicitat