[Ressenya] ALBERT CAMUS, PERIODISTA

María Santos-Sainz
 
Libros.com
Madrid, 2016
336 pàgines
18,00 €
 
La figura d’Albert Camus s’ha revaloritzat amb el pas dels anys. Intel·lectual de prestigi, escriptor compromès, periodista de vocació …, la seva personalitat era polièdrica i els seus arguments escoltats amb atenció, fins i tot pels seus oponents ideològics.
 
Una de les facetes més desconegudes, per menys estudiades, d’Albert Camus és la de periodista. Format a les trinxeres periodístiques d’Alger, es va consolidar a París com a brillant articulista i editorialista a Combat i va ser, allà i aquí, un personatge incòmode amb el poder.
 
La professora de periodisme a la universitat de Bordeus Montaigne, María Santos-Sainz s’endinsa amb aquest treball en la personalitat periodística del premi Nobel de Literatura, un aspecte no prou estudiat de la seva personalitat literària i vital, en el que fa una anàlisi de tots els seus escrits periodístics, articles, cròniques judicials, reportatges i editorials, publicats en la seva primera etapa iniciàtica a Alger Républicain i Le Soir Républicain, i, de manera destacada a Combat, el diari, en tots ens sentits, de la resistència.
 
La mirada periodística de Camus és complementària a la seva faceta d’escriptor. Descriptivament, el periodista i amic, Jean Daniel deia que “no hi ha distincions entre l’obra, la vida y la persona”, tot reivindicant el sentit del compromís en Albert Camus, que el porta ja en la seva joventut algeriana a defensa els desvalguts de l’opressió i explotació del sistema colonial en una sèrie memorable d’articles sobre la Cabilia, i a posicionar-se en favor de la República espanyola (més tard, a Combat, Camus parlaria de l’assassinat d’”el gran Lluís Companys”. Per altra banda, la relació d’Albert Camus amb els orígens menorquins de la seva mare va ser tractada al volum coral Albert Camus i les Balears, publicat per Edicions Documenta Balear).
 
A Argèlia, Camus exerceix de periodista entre el 1938 i el 1940, quan a causa de la repressió de les autoritats colonials es trasllada a París, on treballarà com a secretari de redacció a Paris-Soir, abans d’integrar-se a la redacció de Combat en plena clandestinitat.
 
Camus va abraçar el periodisme “amb intensitat i plaer”, en períodes breus però alhora apassionants, tant pel moment històric com personal. Amb els seus escrits, compromesos amb la causa de la llibertat i la democràcia, tant a Alger com durant l’ocupació nazi en plena guerra mundial, Albert Camus va aportar claredat i esperança als seus lectors, convençuts tot plegats que la causa de la democràcia mereix de la lluita diària per la seva consolidació.
 
Aquest volum repassa, doncs, aquesta intensa i vital relació d’Albert Camus amb el periodisme. Una de les novetats del llibre la trobem en l’anàlisi dels editorials que va escriure i publicar a Combat entre l’agost de 1944 i el juny de 1947. Son una trentena en total, als quals cal afegir un article inèdit, que va ser censurat l’any 1939 a Le Soir Républicain, a Algèria.
 
A banda d’algunes fotos i imatges el llibre té tanmateix l’atractiu d’un text introductori d’Edwy Plenel, periodista de llarg recorregut i director de Mediapart, un dels nous abanderats del periodisme seriós i compromès sorgit en l’era d’internet i hereu confés del periodisme camusià. En la seva introducció Plenel reivindica el compromís existencial d’Albert Camus, derivat de la condició d’homes i dones lliures.
 
Albert Camus, periodistaés un text fonamental per a entendre la personalitat d’Albert Camus en tota la seva complexa dimensió.
 
Ramon Moreno
@RamonMoreno1967