Antoni Batista
Editorial Pòrtic
Barcelona, 2016
276 pàgines
18,00 €
Fa 80 anys, el 23 de juliol de 1936 es fundava el Partit Socialista Unificat de Catalunya, el PSUC, a partir de la fusió de quatre partits (USC, Partit Català Proletari, Federació Catalana del PSOE i Partit Comunista de Catalunya). Antifeixista i català, va formar part de la Internacional Comunista com a partit independent, trencant el vell axioma d'un partit per estat (fet que va comportar importants conflictes amb el PCE, amb conseqüències en alguns casos dramàtiques). Amb la derrota de la democràcia a la Guerra Civil espanyola, el PSUC es va convertir en el principal aglutinador de la resistència antifranquista, i al seu voltant van anar confluint forces socials i polítiques d'oposició al règim. El seu caràcter nítidament català el va convertir en un dels principals element d'integració de la immigració arribada a Catalunya al llarg dels anys 50 i 60 del segle XX.
El PSUC va ser un partit polièdric: hi van convergir estudiants, obrers, pagesos, sindicalistes, intel·lectuals, escriptors, músics, laics i religiosos… Tots hi trobaven algun motiu de col·laboració o de militància. La llista de polítics de totes les formacions polítiques catalanes que han tingut un passat al PSUC és llarga, com també ho és el llistat de personatges de la vida social i cultural que hi han format part.
Un d'ells és el periodista i escriptor Antoni Batista, autor d'alguns dels títols més imprescindibles per a entendre la realitat política al País Basc (Terror i negligència. Hipercor i la construcció periodística d'ETA, Diario privado de la guerra vasca, Euskadi sin prejuicios o el recent Otegi. La força de la pau), a banda d'altres títols sobre la lluita antifranquista o temes musicals.
Antoni Batista va militar al PSUC, va tenir responsabilitats polítiques i va viure uns anys en la clandestinitat. A la caça del PSUC és un recorregut pels seus anys de militància, una crònica personal i sentimental d'aquells anys. Però al fil dels seus records personals i viscuts, el llibre fa també una mirada a la història d'aquest partit d'ençà el seu naixement («I en Sisa diu que un partit que es funda en un bar ha de ser necessàriament collonut») i sense estalviar-se alguns episodis crítics i poc (o gens) reconeguts per la historiografia oficial, com els casos d'Andreu Nin i Joan Comorera, «dues grans vergonyes», i recordar altres vides dedicades a la lluita, persones íntegres políticament i moralment. Les pàgines negres i les pàgines blanques.
Batista recorda la seva trajectòria al PSUC a partir de la primera conferència de Manuel Sacristán, les primeres manifestacions i atonyinaments de la políca la progressiva implicació personal, que el va portar a la clandestinitat i a tenir un paper destacadíssim a la redacció de Treball, l'òrgan central del PSUC. Per les pàgines del llibre hi circulen un munt de personatges imprescindibles per a la història del nostre país, ben coneguts, com Gregorio López Raimundo o Manuel Vázquez Montalbán, Salvador Espriu, Francesc Vicens, Pere Portabella, Vázquez Montalbán, Antoni Guitiérrez Díaz i un llarg etcètera.
Però Batista fa també un homenatge a aquells militants no tant coneguts, com Miguel Nuñez, Saltor, que venien «de la guerra, de la tortura i de els presons» i van mantenir la fe en la llibertat, lluitant de manera anònima i heroica en aquelles dècades difícils, i moments de joia, com la legalització del partit i els primers anys de democràcia, per arribar finalment a la dissolució del partit a les sigles d'Iniciativa per Catalunya, moment en el que «el gran partit de masses, el partit contenidor, perdia les seves sigles carregades d'història i d'heroisme, i amb elles la gran influència que havia tingut en la societat catalana.»
Precisament la desactivació del PSUC és el tema central de la segona part del llibre, articulada sota el títol de Wichita. I és que a partir d'una investigació periodística als Estats Units sobre el mític xèrif Wyatt Earp, Batista descobreix com el PSUC va estar molt present en la ment i l'acció de la CIA. La força i la influència del partit va provocar la intervenció i la contra-insurgència de les clavegueres nord-americanes. A partir del fet anecdòtic de l'oest americà, Antoni Batista es veu immers en una investigació d'espionatge, fins que l'assassinat d'un agent a Barcelona li dona les claus finals.
La lectura d'A la caça del PSUC esdevé apassionant, que en alguns punts pot semblar una novel·la de Graham Green. És, tot i això, un relat verídic, personal, una crònica sentimental. Però és també un testimoniatge històric i una mirada resumida i divulgativa d'un partit important de la nostra història. I és també un relat humà dels homes i dones, anònims la majoria d'ells, que van lluitar per la llibertat i la democràcia al nostre país i al món.
Ramon Moreno
