Malgrat sigui considerat un simpàtic “Troskista” i d’esquerres, Roures actua com un veritable depredador empresarial, boicoteja un projecte cooperatiu d’antics treballadors de ‘Público’ presentant una oferta al concurs de creditors que supera la de la cooperativa. Resulta que davant l’estupefacció dels membres de la cooperativa, una Inmobiliaria controlada per Roures i els seus homes de confiança recupera un digital net de deutes i a un cost miserable. FOGASA, és a dir els diners públics, acabaran pagant el deute de Roures i ell recupera la marca progre del periodisme per seguir tenint influències i cobrar favors.
Roures té els suficients contactes amb el PSOE per aconseguir de fonts policials de l’època socialista les gravacions
Fernández Díaz és conegut per ser un fidel servidor del PP i sobretot de Rajoy, col·loca a Interior una estructura molt sectària amb Ignacio Cosidó, director general de la policia, al capdavant i crea una estructura de comandament molt del PP que genera un fort malestar en comandaments de l’època socialista, que li tenen moltes ganes al ministre popular. No cal dir que Fernández Díaz fa de les seves al Ministeri i rellança les mateixes clavegueres de l’estat.
Què busca Roures amb el #FernándezDíazGate ?
1.- Recuperar influencia perduda fent saltar del poder el PP i convertir el diari ‘Público’, controlat per ell, en un mitjà de referència i d’influència.
2.- Facilitar un acord de govern entre el PSOE i PODEMOS, un govern que li va molt millor als seus interessos econòmics.
3.- Queda clar que Fernández Díaz i el PP han utilitzat el joc brut contra els independentistes i contra el que calgui, això dificulta que el PSOE faciliti el govern del PP i queda bé davant l’independentisme.
4.- Les gravacions arriben en un moment clau, en plena campanya, recordem els impactes de les mentides populars de l’11M que van permetre una victòria impensable d’un desconegut Rodríguez Zapatero ( el del apoyarè……) semblant al famós referèndum promès per Podemos.
5.- Roures creu que un govern del PSOE i PODEMOS obre la porta a una tercera via per l’encaix definitiu de Catalunya a Espanya
6.- El Trotskisme de Roures no té ni pàtria, ni cartera, només capacitat d’incidir en el poder espanyol.
