- Publicitat -
No apte per a monàrquics
Merlí, un personatge que es caracteritza per donar-se-les d'antisistema i de vell revolucionari, usa, sovint, una retòrica demagògica per a provocar i fer reflexionar els seus alumnes. El paper que interpreta amb encert Francesc Orella, és el d'un home rebotat amb el món que s'entesta en aconseguir que un dels seus millors alumnes no abandoni les classes.Aquí arriba la primera clatellada a la monarquia “busca't una feina de caps de setmana de merda, escriu discursos al rei, no ho sé”.
Crítiques a les infraestructures espanyoles fantasma
Merlí fa constants referències a la precarietat de l'escola pública catalana i ho contraposa amb què els poders fàctics espanyols prefereixen gastar-se els diners en “aeroports i vies de tren que no usa ningú”. Una clara referència al dèficit fiscal que pateix Catalunya i el malbaratament de recursos per part de l'Estat.
Una professora de l'ANC
Un dels personatges secundaris, una professora de l'ESO que apareix més puntualment, és de l'ANC. En els dos capítols d'aquesta nova temporada ja ha deixat clar que després de classe treballa per a la independència: va mencionar que tenia una reunió de l'ANC amb referència directe al procés o al següent capítol un col·loqui sobre estructures d'Estat amb gent convidada del Quebec. Un tema que sectors espanyolistes van interpretar com una provocació quan es tracta de tractar (valgui la redundància) com a fet normal la realitat del moment polític crucial que està Catalunya gràcies, en gran part, a la implicació i participació dels seus ciutadans.
L'ombra franquista a espanya
Un dels protagonistes, en Bruno, fill d'en Merlí, no està motivat per a trobar un tema per al seu treball de recerca. La nova professora, Coralina, li proposa demostrar que 'Franco és un zombi', ja que encara és viu en tertúlies de mitjans de comunicació, en institucions i en carrers i places del país, que cataloga com “una vergonya”.
L'església: IBI, homosexualitat i dones
En un moment a classe, Merlí demana que els seus alumnes es facin preguntes. Merlí en proposa una: “per què l'església no ha de pagar IBI si ja rep molts diners de l'Estat?”. És llavors quan una alumna exclama: “i les dones quan podrem ser bisbes?” i el Bruno afegeix: “i els gais?”. Dos temes tabús i que encara l'església no ha sabut afrontar, com a entitat conservadora que és.
L'estat democràtic i de dret espanyol, en escac
Al mateix debat a classe, l'Ivan es pregunta “per què en una democràcia es poden presentar partits feixistes?”. Una clara referència a les mancances i garanties de la democràcia espanyola que va il·legalitzar partits de l'esquerra basca però que permet que partits d'ideologia feixista se segueixin presentant, un fet impensable en països com Alemanya. Però l'estat de dret també en surt esquitxat, quan la Tania exclama: “per què els rics tenen més possibilitats de salvar-se de la presó”. Ens podrien venir noms al cap com Rodrigo Rato, iñaqui Urdangarin, Fèlix Millet i tants d'altres.
Les famílies catalanes i castellanes
Merlí també és un treball antropològic de Catalunya. Ens mostra dues famílies ben diferenciades, ambdues amb problemes, però ben diferents. La freda i benestant catalana, on la rigidesa i la rectitud del pare va portar en Joan a patir molt la temporada passada i la família del Pol, castellana i que el poc que guanya ho malbarata amb utensilis inútils i que menysprea els estudis del Pol.
El sexe entre adolescents
Merlí tampoc s'amaga a l'hora de tractar la sexualitat. Si la temporada passada hi havia en Bruno, atrapat dins l'armari, aquest any ha aparegut una noia que ha revolucionat l'institut: atrevida i directe. Diàlegs com “té uns ulls que li xuparia la polla” segur que van exaltar a més d'un purità.
Publicitat
