L’etern retorn de Sherlock Holmes

Viena Edicions recupera el “cànon holmesià”, en noves traduccions de Xavier Zambrano
 
Les aventures de Sherlock Holmes. Relats, I
Sir Arthur Conan Doyle
Traducció de Xavier Zambrano
Viena Edicions
Barcelona, 2017
384 pàgines
24,00 €
 
Quan parlem de detectius al capdamunt de la llista hi trobem Sherlock Holmes. El peculiar detectiu pipaire, addicte i observador dibuixat per Arthur Conan Doyle ha mantingut una excel·lent salut al llarg dels anys i, encara avui dia, la seva presència és constant no només al món literari, sinó també al televisiu i cinematogràfic, on les adaptacions han estat constants i en tots els formats imaginables.
 
Viena Edicions publicarà el “cànon holmesià”
 
Tot i que a nivell literari són les quatre novel·les que va protagonitzar Holmes les que tenen més predicament entre els lectors generals,  el primer volum publicat per Viena recull dotze relats que conformen Les aventures de Sherlock Holmes. Relats, I, i que reuneix algunes de les històries més cèlebres i recordades del detectiu, com Escàndol a Bohèmia o La lliga dels pèls-rojos. Aquest primer volum apareix justament quan fa 125 anys de la publicació original, i la intenció de l’editorial és publicar tot l’anomenat “cànon holmesià” que componen les quatre novel·les i els cinc volums de relats que apleguen 56 narracions curtes, a un ritme d’un llibre per any i tots en traducció de Xavier Zambrano, qui, en paraules de la seva editora Isabel Monsó “ha fet una feina extraordinària”.
 
Segons Monsó, amb aquest primer volum “ hem començat pels relats, que potser són menys coneguts i resulten l'esquer perfecte per captar nous lectors. Amb 25 o 30 pàgines de lectura, que és la llargada d'un relat, ja hi estareu enganxats! Ben bé, com els va passar als lectors de The Strand Magazine, al final del segle XIX. En això no hem canviat gens!”
 
La idea és també acompanyar els volums amb uns textos complementaris que donen un valor afegit a la seva lectura. En el cas de Les aventures de Sherlock Holmes hi trobem un apartat final titulat Gabinet de curiositats holmesianes que ha preparat Xavier Zambrano i també un epíleg de Josep Lluís Martín Berbois, membre del Círculo Holmes, sobre les primeres traduccions del cànon al nostre país. “Simplement, als holmesians ens agraden molt aquests detalls!” referma Isabel Monsó.
 
Recuperar un gran clàssic
 
Viena Edicions es va plantejar el repte de publicar de nou les obres de Conan Doyle que tenien com a protagonista el famós  detectiu “perquè feia més de trenta anys que no es publicaven els relats de Sherlock Holmes en català (i de fet, les últimes edicions ja eren reimpressions d'edicions anteriors) i a hores d'ara (amb l'excepció d'El gos de Baskerville) Conan Doyle era introbable a les llibreries de casa nostra. A més, precisament ara es complien els 125 anys de l'edició del primer volum de relats, que és el que hem publicat. Una ocasió que no podíem deixar passar per recuperar aquest gran clàssic que tothom coneix però que, en realitat, pocs han llegit i coneixen ben bé”.
 
Llegiu Sherlock Holmes i després en parlem
 
Sherlock Holmes és, de fet, ben present encara avui dia. La recent adaptació de la BBC  titulada Sherlock i protagonitzada per Benedict Cumberbatch ha tingut una àmplia repercussió i fins i tot trobem una adaptació (a la sèrie Elementary) que situa un detectiu del mateix nom a la Nova York actual. Sobre si les diverses adaptacions televisives que es fan de Holmes, algunes de ben lliures, contribueixen a refermar el mite o bé el dilueixen, Isabel Monsó creu que “es difícil de respondre! De fet, jo va llegir els relats (les novel·les ja les coneixia) després de veure'n la magnífica adaptació interpretada per Jeremy Brett i que va arribar aquí a final dels vuitanta. I ja m'hi vaig enganxar per sempre… Per mi, la sorpresa va ser que Sherlock era molt més que El gos de Baskerville! Però això és molt diferent en el cas de les adaptacions actuals, que insisteixen en la fórmula dels personatges prescindint del tot dels relats originals. House n'és un exemple clar. Senzillament, no crec que veure House et porti a voler llegir Conan Doyle (encara que la inspiració de Conan Doyle per al personatge de Sherlock fos precisament un metge d'Edimburg que ell va tenir de professor mentre estudiava la carrera). De tota manera, discutir amb seguidors de les diverses sèries que s'han fet sobre Sherlock o inspirades sobre el personatge és molt perillós: som tossuts i ens hi podem passar el dia! Ara, el meu argument és sempre el mateix: Llegiu-lo i després en parlem!”.  
 
Un personatge de ficció ben real
 
La realitat és que Sherlock Holmes, el doctor Watson i tot el seu univers segueixen ben presents més de 100 anys després del seu naixement.  “Crec que Conan Doyle va trobar una fórmula que ens fascina: un personatge amb unes capacitats extraordinàries però en permanent conflicte personal, i que ens és descrit a través de les paraules del seu millor amic, el qual alhora l'admira i s'hi empipa perquè en alguns moments és insuportable. T.S. Eliot —un gran seguidor de les aventures del detectiu— va dir que Conan Doyle havia sabut crear la il·lusió, no se sap ben bé com, que Sherlock Holmes era del tot real. I de fet, això passa encara així avui mateix: més del 70 % de les persones que visiten el museu Sherlock Holmes a Londres, a Baker Street, creuen que va existir realment. Però el secret no és només el personatge; això no hauria funcionat igual sense en Watson: ell ens el fa humà. La fórmula està en el binomi, per això els guionistes de sèries clonen una vegada i un altra aquest mateix esquema” rebla Isabel Monsó.
 
I com ella mateixa diu “llegiu-lo i després en parlem”.
 
Ramon Moreno
@RamonMoreno1967