La novel·la Les ratlles de la vida de l'escriptora de Bétera Raquel Ricart Leal és una de les obres més premiades i reconegudes del panorama literari valencià. Aquesta obra va merèixer el Premi Andròmina de Narrativa a la nit dels Octubre del 2010, així com el Premi de la Crítica dels escriptors valencians del 2011 i el de creació literàri a de la Universitat de València.
Raquel Ricart ha consolidat amb aquesta obra (editada per Tres i Quatre i que ara arriba la la tercera edició) la seva carrera literària, que va fer un pas més amb el guardó El Lector de l'Odissea d'aquest any per amb El temps de cada cosa.
Les ratlles de la vida són aquelles marques que el degoteig del temps va dibuixant en l’existència de cada persona i que la fan única i diferent. En aquesta novel·la assistim, com a testimonis privilegiats, a l’esdevenir d’un poble a través d’una família. Les dones com a fil conductor, com a filadores del teixit vital. Amb Vicenta, Ermerinda, Bàrbara, Rosa, Regina, però també amb Ximo, amb Francesc, amb Gerard, amb Elies, amb Lluís i amb Vidal, contemplarem moments vitals de quatre generacions diferents. Personatges als quals la vida ha anat omplint de ratlles d’alegria, de tristesa, d’amor, de mort, d’amistats, de secrets. Amb Les ratlles de la vida, l’autora ha volgut, primer de tot, contar-nos històries, i amb les històries, elevar a la categoria de protagonistes persones senzilles que, amb la seu a existència, van teixint el tapís de la pròpia vida i el tapís de la història.
ENTREVISTA AMB RAQUEL RICART
Quina importància té la memòria en aquest llibre?
Té una importància absoluta, tanta com en la vida. Quan es perd la memòria es perd la identitat, perquè es perd la consciència contínua d’un ‘jo’ que experimenta la vida. La novel·la comença amb la pèrdua parcial de memòria d’una de les protagonistes, i eixa pèrdua és el primer pas cap a la mort. Diria que col·lectivament passa el mateix. Si es perd la memòria, es perd la consciència de poble. Em sembla necessari recordar, saber d’on venim i saber qui som.
Quin paper tenen les dones?
La saga familiar de la novel·la és matrilineal. Per tant són personatges importants que vertebren la novel·la, i en fer-ho, ens parlen de les pròpies experiències. Experiències vitals poques vegades contades o narrades, si les comparem amb altres com la guerra, per exemple. Els parts, les menarquies, la sexualitat, la mort, l’amor. Dones humils que treballen per la vida de tots.
Quina simbologia adquireixen les ratlles en aquest llibre?
Les ratlles són les experiències vitals que marquen les seues vides, com els solcs de la terra quan es treballa, quan es passa la rella. I he jugat amb la idea que cada ratlla, cada arruga de la cara, contava una història, una vivència, un desig, un amor.
Què et va motivar escriure aquesta novel·la?
Era una història que demanava ser contada. Una història plena d’històries. Moltes me les han contades al llarg de la meua infantesa, perquè ma mare és una gran narradora. Moltes altres són inventades. Era una necessitat i també un homenatge a totes les dones que m’han precedit i que no han tingut l’oportunitat d’explicar tot això que jo conte. Fer memòria, fer vida.
