- Publicitat -
Desmentint Hernández i la claveguera
1- Ni segell ni firma
La famosa “nota” que
El Periódico usa per a fer la primera portada i que avui publica íntegrament no va firmada ni porta cap segell. Això, d'entrada, fa perdre molt la credibilitat de la documentació, que es podria haver fet amb qualsevol editor d'escriptura. Hernández, volent mantenir les fonts al marge, sempre ha dit “se'ns diu, se'ns explica”. De fet, Julian Assenge, una de les cares visibles de Wikileaks,
ha demanat la dimissió del director per falsejar informació.
2- El destinatari de la nota
Segons el text, els destinataris són “the mossos” però el mateix Hernández ha reconegut a Catalunya Ràdio durant una entrevista amb Mònica Terribas que també ho van ser totes les forces de seguretat de l'Estat a través del CITCO. Malgrat tot, es segueix estigmatitzant només al cos català.
3- Canvi d'autoria fins a 3 vegades
El primer article de El Periódico sobre l'informe, publicat una hora després de l'atemptat terrorista a Les Rambles, assegurava que l'autoria de les informacions provenien de la CIA. Després, quan les informacions van ser desmentides, Hernández va assegurar que era NCTC amb una informació de la CIA qui comunicava la informació. Però després sembla ser que el resum d'aquesta informació enviada als Mossos provenia del CITCO ja que la policia catalana no té accés, per veto de l'Estat, a les informacions internacionals sobre terrorisme.
4- L'anglès macarrònic de 'La nota'
Una de les riotes de 'la nota' ha estat les incorreccions en l'anglès. Hernández es va justificar que, per amagar la tipografia de la nota, es va transcriure i allà es van produir els errors.
5- El silenci de l'Estat
És increïble que, un cop el mateix Hernández assumeix que la nota va arribar a tots els cossos de seguretat de l'Estat, cap representant de la Policia o del ministeri d'interior espanyol hagi fet declaracions. Està clar que es vol focalitzar el problema a Catalunya. Silenci institucional.
En canvi, la reacció del Govern català i dels mateixos Mossos
va ser categòrica i ràpida. Poques hores després de la portada de
El Periódico el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero i el conseller d'Interior, Joaquim Forn, oferien una roda de premsa on desmentien la informació.
6- Un atemptat improvisat
Sobre aquest punt hi ha dues consideracions. Per una banda, que Les Rambles, per la seva afluència massiva de gent a totes hores i per ser un dels símbols de la ciutat fos un possible objectiu terrorista no cal ser de la CIA ni de cap servei d'intel·ligència. Però cal destacar que, tal com es va informar per part dels cossos de seguretat, que l'atemptat a Les Rambles va ser precipitat i tenia un punt d'improvisació, ja que el que es pretenia era fer una altra acció a més gran escala i en altres indrets amb uns explosius que s'estaven preparant a un pis a Alcanar. L'error en la fabricació de les bombes va generar una explosió que va canviar els plans dels terroristes.
7- L'operació Catalunya de fons i l'ombra del CNI
L'Operació Catalunya, l'ús de tot mitjà saltant-se l'ètica i la moral per part de les clavegueres de l'Estat per acabar amb el procés, torna a aparèixer en aquesta informació. De fet, el director del CITCO és José Luis Olivera Serrano, home de confiança de l'exministre Jorge Fernández Díaz, ambdós esquitxats en l'Operació Catalunya.
Jordi Graupera
interpretava la nota com una justificació de la policia espanyola als Estats Units per a demostrar que la informació s'havia passat als Mossos. El periodista i filòsof deia ahir que, per tant, l'intermediari, el CNI, hauria filtrat la informació a
El Periódico.
Publicitat
8- Informació massa general
L'exsecretari de Seguretat Francisco Martínez ha explicat que les dades que es reben dels serveis d'intel·ligència estrangers no sempre són “prou precisos” com perquè “donin peu” a investigar i ha afirmat que l'avís de la CIA era “massa genèric”.
9- Demanar una cosa que ja es té
Una altra de les contradiccions més flagrants de tot aquest afer és el fet que el CICTO demanés entre el 20 i 21 d'agost la nota a la CIA quan aquesta, a través del NCTC ja l'havia rebut a finals de maig. És del tot incongruent.
10- La unanimitat de la premsa espanyola
Sobta que tota
la premsa espanyola hagi fet pinya amb
El Periódico i també
les televisions fetes des de la Meseta. Han ofert a Hernández un suport incondicional i un seguidisme radical sospitós. Ningú ha contrastat ni indagat sinó que han donat per vàlides les informacions de
El Periódico.
Publicitat
