L’ambaixador de Croàcia a l’Estat ho ha deixat clar en un esmorzar informal amb la premsa al Col·legi de Periodistes de Catalunya i ha assegurat que Croàcia només oficialitzarà el croata quan s’adhereixi a la UE, al marge de les minories. ‘Croàcia té un idioma que és el croata i l’ha tingut des de fa 15 segles’, ha afirmat l’ambaixador. Pelicaric ha acceptat que aquesta és una qüestió ‘molt sensible’ però que ‘existeixen nombroses diferències’ entre el croata i el serbi, ja que són ‘idiomes de cultura, tradició literària, alfabet i gramàtica molt diferents’.
Aquesta setmana, el grup verd del Parlament Europeu va intentar introduir una moció abans que Croàcia entri a la UE perquè Croàcia i altres països amb el mateix idioma s’incorporessin a la UE oficialitzant una sola llengua. ‘Croàcia ha rebutjat aquesta moció’, ha destacat Pelicaric i ha recordat que el 1949 es va determinar que ‘cada país té dret al seu idioma a la UE’ i que ‘tots els països dels Balcans occidentals necessiten entrar i ho faran en la seva llengua’.
Tot i això, Pelicaric ha explicat que la constitució búlgara protegeix les minories lingüístiques del país. ‘El percentatge més alt de les minories són els serbis, que tenen com a dret constitucional tres escons nacionals al Parlament croata, els hongaresos i italians un escó cadascú i tres escons més compartits per la resta de minories’, formada per xecs, eslovacs, macedonis, bosnians, romanesos i gitanos. A més, l’ambaixador també ha remarcat que segons la constitució croata, a les administracions locals on les minories tenen majoria relativa, aquestes tenen dret a utilitzar el seu idioma al carrer, a l’escola i en la relació amb l’administració local.
Membre de ple dret el 2012
Quant a la incorporació de Croàcia al club europeu, es preveu que es tanqui el tractat d’adhesió a finals d’any i que sigui membre de ple dret el 2012. Entre finals d’any i 2012 Croàcia sotmetrà a referèndum la seva adhesió a la Unió. ‘Es demanarà als ciutadans si volen entrar o no’, ha afirmat Pelicaric, que ha afegit que l’adhesió compta amb un 60% del suport dels croates. L’ambaixador ha manifestat que el seu país compta amb ‘2.300 persones treballant en l’adhesió cada dia, el que representa un gran esforç’ i que els punts ‘més problemàtics’ perquè es faci efectiva la incorporació són ‘qüestions de competència i drets fonamentals’.
Croàcia també ha de resoldre els problemes de corrupció i el crim organitzat, així com intensificar la cooperació amb el Tribunal Internacional de la Haia, reformar el seu sistema judicial i administratiu i establir els drets de les minories. Tot i aquesta feina pendent, Pelicaric s’ha mostrat convençut que Croàcia ‘serà el número 28 de la UE’.
El seccesionisme lingüístic valencià a Europa
Aquestes pretensions de Croàcia podrien potenciar el seccesionisme lingüístic valencià respecte al català, el qual ja s’ha fet notar a Europa en diferents ocasions. El Tractat Constitucional Europeu (TCE) – aprovat el 18 de juny del 2004, signat el 29 d’octubre del mateix any i ratificat a l’estat espanyol en referèndum el 20 de febrer de 2005- recull la possibilitat de traduir el tractat constitucional a les llengües pròpies de les autonomies de l’estat amb una llengua diferent a la castellana, tot i que la traducció només té valor simbòlic. Aquestes traduccions foren lliurades al govern espanyol, qui va encarregar-se de dipositar-les el 13 de desembre del 2004 a la Secretaria General del Consell Europeu en forma de Memoràndum Lingüístic on es proposava la semi-oficialitat del català, gallec i basc a l’UE. Tot i això, el govern valencià va presentar una traducció independent de la traducció del govern català, pretenent així presentar a Europa el valencià com a llengua autònoma i independent de la catalana.
