Nicolas Sarkozy, Ségolène Royal, François Bayrou o l’ultra dretà Jean Marie Le Pen tenen clar que internet els pot ser molt útil a l’hora de decantar el vot dels electors per a les presidencials franceses. Sense anar més lluny, Nicolas Sarkozy, el candidat d’Unió pel Moviment popular (UMP) ha destinat bona part del pressupost de la seva campanya electoral a internet i la seva pàgina web. En aquesta es pot seguir el dia a dia del candidat durant la campanya i visualitzar vídeos sobre els seus actes. Ségolène Royal del Partit Soacilaista Francès (PSF) ha convertit el seu portal en una finestra oberta a fòrums i debats online per a elaborar el seu programa, sota el lema de “democràcia participativa”. De fet, molts analistes sostenen que aquest ús de la xarxa va beneficiar en termes d’imatge a Royal i li va permetre obtenir una aclaparadora victòria sobre els seus dos rivals masculins en les primàries socialistes de novembre. D’altra banda, el centrista François Bayrou que encapçala el partit Unió per la Democràcia Francesa (UDF) ha demanat de fer un debat obert a la xarxa amb els 4 principals candidats al qual tots han accedit, àdhuc Jean Marie Le Pen del Front Nacional (FN), menys Sarkozy.
Però també existeix l’altra cara de la moneda. Els ciutadans francesos tenen a través d’internet una visió radicalment diferent a les versions oficials dels candidats. existeixen un seguit de pàgines còmiques a on la sàtira i l’humor persegueix als candidats a l’Elisi. “Antisarko”, “NoaRoyal”, “Sarkostique” o “Segolenehadicho” son algunes de les webs carregades d’imatges inèdites, denigrants o de mal gust sobre los candidats.
Així doncs, tan per bé com per mal, internet s’ha convertit en una prioritat pels candidats. La xarxa ja és un nou camp de batalla polític i el seu ús intel·ligent pot ajudar a decantar el vot dels electors francesos.
