L’amnèsia està a l’ordre del dia, en totes les seves variants i afectant qui mai pensaríem. En el cas que us presentarem la variant és la lingüística i qui la pateix és el setmanari català El Triangle. L’element que ens ha mogut a tal consideració és una invitació del propi mitjà a la celebració del seu vintè aniversari. D’entre les ratlles que la conformen, podem destacar un primer bloc on la publicació es vanta -dignament- de la fita aconseguida amb aquests vint anys de feina. A continuació, El Triangle fa una presentació on s’autodefineix com ‘l’única revista catalana que publica sistemàticament pàgines d’informació de tots els països de parla catalana (Catalunya, Illes Balears, Andorra, Catalunya Nord, la Franja i L’Alguer), valenciana (País Valencià) i occitana (Occitània)’.
No deixa de sorprendre que la llengua parlada al País Valencià no estiga inclosa al sac de la llengua parlada als ‘països de llengua catalana’ i que El Triangle n’hagi fet una separació tal i com ha fet amb l’occità. És a dir, per a Jaume Reixach, valencià i català són dues llengües totalment diferents, com ho és l’occità, l’espanyol, l’urdú o el quitxua. Tal i com defensa Unió Valenciana, Coalición Valenciana, Valencia Freedom o qualsevol dels altres grupuscles unipersonals blavers existents al Cap i Casal.
La construcció de l’espai de comunicació català teoritzat per Josep Gifreu avança lentament, sovint a batzegades i rodolons. Però afirmacions com aquesta, provinent d’un mitjà que semblava que adoptava com a propi el marc referencial dels Països Catalans-, de ben segur que només donen ales a tots aquells a qui no agrada que es parle, s’escriga o es pense en català. Que, de fet, és la mateixa gent a qui no els agrada que es parle, s’escriga o es pense, tal com ja deia l’enyorat Ovidi Montllor.
