El Punk segons Steve Jones

El guitarrista dels Sex Pistols pública les seves memòries
 
Loney Boy. Memorias de un Sex Pistol
Steve Jones
Libros Cúpula
Barcelona, 2017
264 pàgines
19,50 €
 
L’eclosió del punk l’any 1977 a Londres (principalment) va sacsejar en la justa mesura els fonament de la societat britànica. Tot i que, certament, ben aviat el fenomen va ser “domesticat” i integrat musicalment i social, el fenomen punk ha perviscut amb els anys i s’ha mantingut, malgrat histrionismes i campanyes difamatòries en contra, com un moviment de gran creativitat i resolució.
 
Si parlem de música punk, pel que fa a la seva branca britànica, ens ve de seguida al cap el nom dels Sex Pistols, que juntament amb els Clash i altres, van escriure un capítol important de la història de la música.
 
Una mirada particular
 
Ara, quaranta anys després de tot plegat, el guitarrista dels Sex Pistols Steve Jones ens dona la seva mirada, que més enllà del particularisme, esdevé una visió genèrica i interessant a aquella època al llibre Lonely Boy. Memorias de un Sex Pistol.
 
Va ser la crisi econòmica i les draconianes mesures aplicades pels governs ultraliberals britànics capitanejats pel conservadorisme més ranci, els que van fractura la joventut britànica i van expulsar dels sistema una part dels joves, que, efectivament es veien sense futur (no future, va ser un dels eslògans del moment).
 
La música com a escapatòria
 
Steve Jones n’és un bon exemple i, de manera prou sincera i sense embuts, explica la seva història com a jove membre d’una família desestructurada, marginat a l’escola i amb els carrers com a habitat natural. Els furts es van convertir en una activitat quotidiana i una fugida endavant per escapar de la família i dels abusos que va partir. La música va ser la seva veritable passió a la que es va dedicar apassionadament: “la música era el més a prop que podia estar de tenir una certa pau”, escriu Jones. Les drogues també van formar part de la seva joventut d’una manera natural i Steve Jones, com confessa amb una honestedat brutal, s’acabaria convertint en addicte a l’heroïna i també al sexe, a banda de la cleptomania que el portaria a la presó.
 
Però la música era el centre  de la seva vida, i la revolució musical i social que tenia un dels epicentres a King Road i la coneixença amb Malcolm McLaren el portaria a crear els Sex Pistols amb el seu company de classe Paul Cook. La trajectòria dels Pistols va ser atzarosa i el 1977 publicarien el seu primer senzill, al qual havia de seguir Never Mind The Bollocks, un dels discos més transcendentals de la història de la múscia. “Anarchy In The UK” i “Good Save The Queen” eren potents declaracions de principis que encara avui, quaranta anys després, mantenen la seva força musical i també en el missatge.
 
Els Sex Pistols i més enllà
 
Evidentment, la trajectòria dels Sex Pistols ocupa una bona part del llibre de Jones, que, tot desmitificant la història de la banda, ens ofereix una visió realista i farcida també d’anècdotes i experiències, sense deixar-se cap adjectiu per a definir els seus companys. Qui en surt més mal parat és, evidentment, Sid Vicious.
 
Els Sex Pistols acabaran explotant com una bombolla, i Steve Jones empren el camí de l’exili a Nova York i Los Angeles, on seguirà vinculat a la música (amb nous grups com els Neurotic Outsiders i com a músic de sessió i presentador d’un famós programa de radio), i lluitarà contra les seves addiccions, al mateix temps que les retrobades amb el grup tenen només un impacte de cara a la galeria i reforcen les seves incompatibilitat.
 
Un relat apassionant
 
Lonely Boy és un relat apassionant d’uns anys apassionants a la història de la música. Per les seves pàgines hi circulen les històries dels seus companys de grup, però també ens ofereix una visió de conjunt del que va ser i representar el moviment punk, i la força que li van conferir grups com els mateixos Pistols i també The Clash, Buzzcocks, Ramones i companyia.
 
El rock viu de mites i Steve Jones és un dels més importants. Tot i que aquesta història, dura en certs moments, vol ser un intent de desmitificació d’una de les grans bandes de la història, els Sex Pistols. I és que, com escriu Chrissie Hynde al pròleg, Steve Jones “com la resta de nosaltres, volia tocar la guitarra en una banda de rock and roll”.
 
Ramon Moreno
@RamonMoreno1967