Un dels aspectes que va decidir el vot afirmatiu de molts catalans al referèndum sobre la reforma de l’Estatut d’Autonomia fou l’obligació, establerta a l’art. 102 del nou text, de conèixer el català i el dret civil català per part dels jutges i magistrats. Aquest article pretenia posar fi a la situació de discriminació que continuen patint molts catalans, que es veuen privats d’emprar amb plena normalitat la llengua del país en aquest àmbit.
Tot i així, els òrgans espanyols continuen sense fer cas al nou Estatut aprovat per tots els catalans.
El Consell General del Poder Judicial, ignorant aquest mandat legal i davant la passivitat del Departament de Justícia, ha convocat places de magistrat suplent i de jutge substitut en l’àmbit, entre altres, del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, sense exigir cap coneixement de dret civil català i considerant el domini del català senzillament com a mèrit, tractament equivalent al de les llengües estrangeres.
Per denunciar-ho, l’associació Dignitat Nacional ha interposat un recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Suprem, a l’espera que el Departament de Justícia li faci costat.
Segons Xavier Cruzado, president de Dignitat Nacional, davant aquests fets “la societat civil catalana està obligada ha d’actuar en defensa de la llengua pròpia del país i dels drets dels seus ciutadans”.
