L’escriptora publica Les darreres paraules, on narra la vida de Lluís Salvador d’Habsburg i el seu idil·li amb Mallorca
(ACN)- L’arxiduc d’Àustria Lluís Salvador d’Habsburg (Florència, 1847-Txèquia, 1915) és el protagonista absolut de la nova novel·la de Carme Riera, Les darreres paraules (Edicions 62). Personatge conegut a Mallorca, on la seva estada va deixar una forta empremta, aquest membre díscol de la casa imperial més important d’Europa amagava “misteris” que l’autora ha volgut desentrellar i novel·lar. A partir d’un manuscrit retrobat escrit originalment en alemany, Riera va dedicar molt temps a investigar la seva vida i el 2015 va comissariar l’exposició Jo, l’Arxiduc. El desig d’anar més lluny. Llavors, “la veu de l’arxiduc” era tan present dins del seu cap, diu l’escriptora, que nova poder contenir l’escriptura d’aquest nou llibre.
Les darreres paraules (Edicions 62) es publica en català, i està previst que a finals d'any ho faci també en castellà, a Alfaguara. L'obra va guanyar el passat mes de juny el 36è Premi BBVA Sant Joan, dotat amb 35.000 euros.
Després d’aprofundir en la biografia del personatge durant anys, d’haver comissariat l'exposició sobre la seva figura i, finalment, també novel·lat la seva vida, Carme Riera no en té cap dubte: L’arxiduc d’Àustria Lluís Salvador va ser “un hippy abans dels hippies”. Algú que “fugia sempre”, que tenia la sensació de no poder romandre en un lloc, i que viatjava sempre per la mar, que el fascinava. A l’escriptora mallorquina el què la va captivar és “el misteri” que envoltava l’arxiduc. “Qui era aquest personatge que tothom coneix a Mallorca?”, es preguntava Riera abans de començar a indagar en la seva vida. Ara sap que era un díscol, una mena d’ovella negra de l’imperi austro-hongarès: home de lletres, naturalista i ecologista “avant la lettre” i també un enamorat de Mallorca. Però, per què fugia? “Jo pensava que la fugida no només era per neguit, que hi havia una intenció estratègica. I això és el que em va moure a buscar si era cert o no”, exposa l’autora, és clar, sense desvetllar si la resposta es troba a la novel·la.
Partint d’un manuscrit autèntic de Lluís Salvador d’Habsburg on feia balanç de la seva vida, Carme Riera el recrea, “l’interpreta” per construir la novel·la. El manuscrit, doncs, com a recurs literari que fa que l’obra avanci. És clar que les fonts de Riera són diverses, fruit d’una llarga etapa de documentació. Quant al manuscrit, l’autora el va comprar personalment i el va fer traduir de l’alemany. La traducció va anar a càrrec d’una noia mallorquina, que el va adaptar a la variant dialectal mallorquina per encàrrec de Riera, sabedora que el personatge havia conegut, après i parlat en mallorquí. És per això que la primera part introductòria del llibre (en què Riera relata les pesquises fins arribar al manuscrit) està escrita també en mallorquí, en coherència i malgrat no ser la variant que empra habitualment l’escriptora.
En aquest pretès manuscrit l’arxiduc hi confessa els secrets dels seus amors, alguns de tràgics, i ofereix punts de vista personals però objectius sobre els esdeveniments que canviaren el mapa europeu del segle XX, des de Meyerling fins a Sarajevo. I és que estem parlant del cosí de l’emperador Francesc Josep i de l’emperadriu Elisabet, Sissí, un lligam familiar que alimentava les sospites de Riera sobre l’autèntic propòsit dels seus constants viatges. A Mallorca hi va establir el seu petit “regne paradisíac”. Se’n va enamorar, segons es desprèn de la novel·la i les paraules de Riera. La costa nord de l’illa és on hi ha constància que l’arxiduc va romandre. Apunta Riera que el seu amor per la naturalesa, el seu hipisme abans del hipisme, avui l’haurien fet marxar de l’illa. “No l’hi tindríem, se n’aniria a un altre lloc perquè la destrucció del nostre paisatge ha estat terrible”, diu l’escriptora en referència a la pressió turística que ha patit Mallorca en les últimes dècades.
