No descobrim la sopa d’all si diem que la xarxa ferroviària de Barcelona no funciona bé per falta d’inversions. El fet és que, tot i els constants incidents patits a RENFE i intensificats en els últims mesos, el balanç de la despesa del 2006 figurat al Pla Estratègic d’Infraestructures i Transports (PEIT) indica que Foment va invertir menys de la meitat en la xarxa ferroviària de Barcelona que a la de Madrid. Concretament, el conjunt d’infraestructures ferroviàries de Madrid van rebre un total de 598,7 milions d’euros davant de la trista xifra de 260 milions que va rebre la xarxa catalana. Tanmateix, d’aquests 260 milions 107 han estat destinats a les obres del TGV a la ciutat comtal i, conseqüentment, a les obres de l’Estació de Sants. Aquest fet redueix encara més la xifra d’euros destinada a millorar la infraestructura de RENFE a Barcelona.
Tot plegat esdevé encara més incoherent si recordem les declaracions del passat mes de març de Magdalena Álvarez, ministra de Foment espanyola, la qual va admetre que les infraestructures a Barcelona són obsoletes i inadequades i que la xarxa està saturada. També afegí que l’electrificació és massa antiga, moltes vies són dels anys seixanta, i que els carrils de l’estació de Sants no són adequats al volum de trànsit diari.
Per acabar la ministra s’excusà al·legant que els últims incidents tenen la seva causa en les complexes obres del TGV a Sants i a una falta d’inversió del PP en els seus anys de govern. Tot i això la realitat diu que el PSOE ha mantingut una política centralista: la inversió en els tres anys del PSOE a la Moncloa ha seguit enfocada principalment a invertir a Madrid.
