- Publicitat -
Veritat 1- Realment no són 75 anys
És ben curiós que una empresa de la magnitud de El Corte Inglés s'hagi descomptat a l'hora de calcular els seus anys d'existència. L'empresa va ser fundada just un any després que acabés la guerra civil espanyola. Això va ser l'any 1940. Per tant, ECI està celebrant, realment, els seus 76 anys. I per què aquest error…?
Veritat 2- Una celebració als jutjats
Segurament era més important, per part de la gestió de l'empresa del triangle verd, intentar apaivagar les grans tensions que hi ha al consell directiu de l'empresa, amb denúncies mercantils i penals pel mig. Això deu haver fet descomptar-se sobre els seus anys. Anem a pams: Ramon Areces ja va estar vinculat a la botiga El Corte Inglés des del 1935 de la mà del seu tiet César Rodríguez González, un negrer que havia fet fortuna amb una galeria inspirada en els models anglosaxons de vendes per complements que tenia instal·lada a l'Havana (Cuba). Amb el crac del 29 torna cap a l'Estat espanyol. Des d'aquell moment la família Areces ha controlat els grans magatzems. Primer el tiet Rodríguez, després el nebot Areces i després el nebot d'aquest últim: Isidoro Álvarez. La neboda d'Areces, Carlota Areces acaba de denunciar l'empresa, primer per la via mercantil i ara ja per la penal, per aquesta turbulenta tercera veritat:
Veritat 3- Entrada de capital qatarià per sanejar els comptes
Com hem explicat, Carlota Areces, neboda del fundador d'El Corte Inglés, Ramón Areces, s'ha vist obligada a defensar el patrimoni familiar. La menor dels cinc fills de Luis Areces, germà del fundador, ocupa des de fa tretze anys una butaca al consell d'administració de la companyia en representació de Corporació Ceslar, societat que posseeix gairebé un 10% del gegant dels grans magatzems i que uneix els interessos de la família Areces Galán. La seva oposició a l'acord amb el xeic de Qatar Hamad Bin Jassim al-Thani, operació que titlla de “nefasta per la valoració que fa de la companyia”, l'ha portat a protagonitzar un fet inèdit en la història d'aquesta saga: denunciar la seva empresa familiar per explicar les irregularitats d'aquesta operació i amb l'única condició de respectar l'anonimat de la seva imatge.
Veritat 4- Algú s'embutxaca pasta amb l'acord amb els àrabs
Carlota Areces reconeix que algú ha cobrat una comissió de 17 milions que s'ha pagat per en intervenir l'operació amb els àrabs que, a més, s'està pagant en un paradís fiscal (Singapur). L'epicentre de les reclamacions de Corporació Ceslar està en la valoració que s'ha fet de la companyia i en les condicions del contracte, que titlla de nefastes.
Veritat 5- Com pot créixer una empresa tan ràpidament l'any 1940?
El Corte Inglés, abans de la guerra civil espanyola, era un petit comerç dedicat a la sastreria i la confecció de roba de nens. Després del conflicte armat, es va traslladar al carrer Preciados, nº 3 cantonada amb el carrer Tetuan, on es trobaven els magatzems El Águila, començant la seva activitat en aquesta nova etapa amb set treballadors a les ordres de Ramón Areces. L'any 1941 és quan el Corte Inglés va començar a assentar les bases del que actualment és el primer grup de distribució espanyol, el que vindria ser el primer gran 'pelotazo espanyol'.
Esclata la Segona Guerra Mundial. Franco i Hitler eren dos estats feixistes i van i el 8 de febrer de 1941 el govern espanyol va signar un acord amb el govern alemany per a subministrar mà d'obra. L'acord disposava l'enviament de 100.000 treballadors (productors per als alemanys) però finalment van ser poc més de 4.000.
Veritat 6- 'El paquete del emigrante'
Un dels problemes era un dels requisits per poder emigrar: cada viatger havia de portar una maleta amb: quatre parells de mitjons, un parell de calçotets i samarretes, tres camises, dos parells de mocadors, dues tovalloles, un vestit, uns pantalons, un jersei de llana, un abric, un parell de botes, una bufanda, una gorra i els estris d'afaitar.
El Corte Inglés va tenir una gran idea: vendre un lot amb tot el que era necessari per al treballador emigrant amb destinació a Alemanya. La compra del lot va tenir molt èxit, ja que els emigrants s'estalviava temps en la preparació de la bossa s'asseguraven dur tot el necessari, ja que hi havia inspectors que s'ocupaven que es complís la norma i que cada espanyol sortís equipat com requeria Alemanya.
Veritat 7 – Segona gran crescuda: client preferent de l'Estat espanyol
El Corte Inglés és el principal proveïdor d'uniformes, estris i vitualles de:
– l'Exèrcit espanyol
– Els carters i funcionaris de Correos
– Els treballadors de El Museo del Prado
– Las Unidades de Intervención Policial
– Els empleats de la la Confederación Hidrográfica del Guadiana y del Ebro
La suma de diners públic ingressats a ECI gràcies a tots aquests contractes, l'any 2012 arribava a 14 milions d'euros.
Veritat 8 – L'ús de les presons de manera maquiavèl·lica
Algunes de les peces de roba i uniformes de la llista anterior són elaborades a la presó. Fa anys que alguns presos han denunciat que els empleats empresonats treballen que per a ECI cobren menys de la quarta part del que els correspon. Però, encara és més roí tot plegat perquè ECI s'enriqueix amb els presos per partida doble. D'una banda els té treballant per les seves botigues en unes condicions precàries i d'altra banda són els mateixos reclusos els que adquireixen aquests productes per obligació. La multinacional espanyola subministra llençols, taules, llits, safates de menjar, cadires, roba per a penats i funcionaris, mantes, cobrellits i fins als lots higiènics. I són els presos els que estan fabricant tot el material tèxtil amb sous que no passen de 200 euros al mes.
Si un intern vol tenir una televisió, no pot anar al mercat lliure, sinó que ha de comprar-la a El Corte Inglés. El sistema és el següent: apareix per les presons cada 15 dies el que els interns anomenen “el demandadero”, que recull les necessitats de productes i objectes dels reclusos. Després va a El Corte Inglés i ho compra.
Veritat 9 – Uniformes per l'Estat Islàmic
Com ja vam explicar, fonts pròximes als serveis d'intel·ligència europeus han confirmat que El Corte Inglés ha estat investigat en relació al subministrament dels moderns uniformes utilitzats pel Daesh en les guerres de Síria i l'Iraq. Diversos serveis d'intel·ligència, que tracten de posar al descobert les xarxes de subministraments dels terroristes mercenaris takfirs, han posat els grans magatzems espanyols en el punt de mira per la seva especialització en confeccionar uniformes militars i per l'entrada de Qatar al seu consell d'administració, un país on els xeics financen al grup terrorista Daesh.
Veritat 10 – Vincles amb l'extrema dreta
El nou director, Dimas Roberto Gimeno Álvarez, ha figurat en les llistes del partit feixista Falange Espanyola Independent (FEI) fins a tres vegades: va figurar com a suplent en la llista de Falange Espanyola Independent (FEI) (una antiga escissió, ja extinta, de Falange Espanyola i de les JONS) per Palència al Senat. El 1999, va tornar a figurar com a integrant de la candidatura per Barcelona de la mateixa formació a les eleccions al Parlament de Catalunya. En 2000, amb 25 anys, Dimas Gimeno va figurar, per última vegada, en les llistes d'aquest partit a la candidatura al Congrés dels Diputats en la coalició de FEI amb Falange 2000, per Valladolid.
Veritat 11 – La relació amb els treballadors
Alguns dels treballadors han denunciat ECI per actuar com un Estat autoritari. De cara als recursos humans, marca el pas als sindicats, té cura la higiene mental dels seus treballadors i dicta les normes de seguretat. Un exemple d'això podria ser la denúncia d'aquest ciutadà de Les Illes Canàries que va trobar micròfons espies instal·lats als falsos sostres de les oficines.
Amb la seva Brigada Politicosocial, Isidoro Álvarez Álvarez controla l'estat d'opinió dels seus empleats i neutralitza als deslleials.
Veritat 12 – Fer callar els mitjans de comunicació
El Corte Inglés paga grans quantitats (i fins i tot té periodistes en nòmina) a les agències de notícies com EFE o Europa Press (líders a l'estat espanyol) o mitjans com El Mundo, El País, eldiario.es o ABC; associacions periodístiques com l'APM; o, directament, grups editorials com Zeta (El Periódico o Interviú) o de comunicació com Intereconomía. Afirmen que la llista és interminable, fins a abastar gairebé la totalitat de la cobertura mediàtica espanyola.
Veritat 3- Finançar l'església catòlica
El Corte Inglés no només inverteix en els mitjans de comunicació sinó també en institucions tan poderoses com l'Església Catòlica. Un “petit” exemple d'això és la “modesta” col·laboració de 8 milions d'euros destinats a l'Arquebisbat de Madrid amb motiu de la celebració de la Jornada Mundial de la Joventut (JMJ) el 2011.
Publicitat
