Si l’independentisme pensa que en Sánchez hi negociarà alguna cosa de profit, anem apanyats. El govern espanyol ha descobert que Inés Arrimadas necessita sobreviure políticament i es ven a bon preu, un preu que de bon grat li compren no només el president espanyol i sinó també Pablo Iglesias, Jaume Asens i Ada Colau.
En el poder establert, l’independentisme no té qui l’ajudi i només pot comptar amb la bona gent de base. Cal, per tant, fer pedagogia real o altrament pagarem molt cara la gestió del “gobierno” a Catalunya.
De seguida que pugui, el govern central reactivarà la guerra bruta contra la gestió del govern català, ara que encara viurà més asfixiat per les represàlies econòmiques imposades. Això no té sortida: som una de les autonomies amb més competències i, no disposant de recaptació de manera independent i efectiva, més competències vol dir més endeutament, perquè la financiació, sempre per sota, ens ve imposada. És ben diferent que en el cas de bascos i navarresos, que ho tenen molt ben lligat.
Per aquest motiu, tots els mitjans i opinadors “d’ordre” (La Vanguardia, Ricard Ustrell – Planta Baixa, Francesc Marc Àlvaro, Enric Juliana i l’esquerra “pija”) que ens volen alliçonar amb el PNB i com ho fa de bé, menteixen molt i tenen molta mala fe. Les comunitats forals tenen la clau de la caixa i cada cop que pacten, com ara per la quarta ampliació de l’estat d’alarma, augmenten el seu benestar. El camí de Catalunya, tal com està dissenyat l’engany de les autonomies, no pot ser emmirallar-s en els bascos. Fer-ho només ens porta a seguir pidolant la misèria.
Cal fer pedagogia, deia més amunt: cal que ens expliquem i cal fer-ho cada dia. Cal tornar a recordar l’espoli que patim i que s’ha redoblat amb els diversos 155 aplicats: els explícits, amb aprovació del Senat, i els subtils, amagats sota subterfugis amb l’estat d’alarma. El govern espanyol no se’n fia de nosaltres: ens considera molt perillosos.
Ahir, una notícia d’un diari de la caverna mediàtica va ser referenciada per l’Agència Catalana de Notícies. La notícia tenia un clar biaix en clau nacionalisme espanyol, però va colar. Parlava de la queixa dels metges residents a Catalunya, que afirmàvem que els havien escatimat en les guàrdies, en plena Covid-19. Tenen raó, però la notícia acabava amb unes declaracions de la ministra d’exteriors d’Espanya dient que les autonomies eren les responsables, que el “gobierno” havia donat 16.000MEUR i que no tenien excuses. A risc que se’m digui, com al conseller Buch que “veig fantasmes”, aquesta xifra de 16.000MEUR és precisament la de l’espoli anual de Catalunya. No vull ser malpensat, però res no és casual.
La notícia recollia una mentida perquè aquests fons encara no s’han repartit. La tàctica de fer-ne l’anunci i donar-ho per fet no és nova. Val més la propaganda que no la realitat i aquests diners, si és que la xifra es manté, no arribaran abans de juny i tampoc no sabem com es repartiran, però segur que els governs dels PPCC en sortiran perjudicats, i molt.
Recordem que el govern va calcular que li’n corresponen 4.000. S’accepten previsions i jo dic que molt serà si acaben sent entre 2.000 i 2.500. I vosaltres?.
