Uns 5.900 facultatius dels centres d’atenció primària de l’Institut Català de la Salut (ICS) estan cridats a partir d’aquest dimarts a una vaga de quatre dies per reclamar millores laborals i retributives. El sindicat Metges de Catalunya, convocant de l’aturada, creu que s’està produint “el desmantellament del primer nivell assistencial” del sistema de salut pública i insta l’ICS a negociar. El gerent de l’ICS i secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, ja va respondre que no està disposat a negociar en aquesta situació i veu la vaga “absolutament inoportuna”, en plena pandèmia i en la setmana en què es vol començar a vacunar de la grip. La vaga no genera el mateix consens que la del 2018, a la qual es van sumar altres professionals.
Els facultatius de l’atenció primària -metges de família, pediatres, odontòlegs, ginecòlegs i radiòlegs- estan cridats a secundar l’aturada prevista fins divendres. El president del Sector Primària ICS de Metges de Catalunya, Javier O’Farrill, va afirmar en l’anunci de la convocatòria que aquesta és la vaga de la “desesperació” davant la “deixadesa” de l’administració.
El sindicat exigeix a l’ICS el compliment íntegre de l’acord de sortida de vaga del 2018 que, adverteix, “encara no s’ha desplegat en la seva totalitat”. Metges de Catalunya demana augmentar la plantilla mèdica per donar resposta a les necessitats assistencials generades per la pandèmia de la covid-19, així com millores retribucions per “retenir i captar el talent mèdic” i “recuperar com a mínim el 30% del poder adquisitiu perdut durant les retallades sanitàries”, entre altres reivindicacions.
L’ICS considera que les demandes que planteja el sindicat són “inassumibles” i que promoure una negociació sindical és “del tot inapropiat” en un moment “d’extraordinari esforç i tensió financera”. En un comunicat emès dissabte passat, just després de l’anunci de vaga, l’ICS va titllar de “com a mínim, desafortunat” que el sindicat afirmi que “no es compleixen alguns mínims serrells de l’acord de sortida de vaga” del novembre del 2018 quan encara no han passat els dos anys que es van pactar per implantar-los.
La vaga de l’última setmana del novembre del 2018 va generar un grans consens entre els professionals de la primària. El sindicat Metges de Catalunya va convocar els facultatius en una vaga de cinc dies per exigir millores urgents davant de la sobrecàrrega assistencial i la pèrdua de poder adquisitiu. Finalment la vaga va durar quatre dies perquè es va acabar arribant a l’acord. Aquella mateixa setmana el moviment Rebel·lió Primària Primària (RAP), sota el paraigua de la CGT, va convocar tots els treballadors dels CAP a una vaga de cinc dies.
Aquesta vegada, però, els moviments professionals i socials no s’hi han sumat. Rebel·lió Atenció Primària -moviment que agrupa CAP d’arreu de Catalunya i alguns ajuntaments- va anunciar en un comunicat que no dona suport a la vaga. Si bé coincideix en algunes de les reivindicacions i alerta que la primària es troba en una “situació crítica”, la RAP considera que la defensa del sistema públic de salut ha de ser coordinat entre tots els professionals i la ciutadania.
Per la seva banda, el Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP) assegura que també comparteix algunes de les demandes de la convocatòria, però creu que el moment “no és el més oportú socialment” i que la vaga “no s’ha explicat” a la ciutadania i no se l’ha “implicat” en la lluita. Aquesta associació oberta a professionals sanitaris i ciutadans considera que no es pot plantejar una aturada només de metges “sense comptar amb tots els membres dels equips”.
Serveis mínims
El Decret de Treball ha dictat que s’ha de garantir el normal funcionament de l’assistència urgent per als centres d’atenció continuada i urgent (CUAP, PAC i PADES). Per a la resta, el servei s’ha de prestar, com a mínim, amb un quart de la plantilla durant les dues primeres jornades de vaga i amb un terç a partir del tercer dia de vaga.
