Abaixar el risc de rebrot del coronavirus a Catalunya és “possible” però “no fàcil” i el “repte” sobretot és a l’àrea metropolitana de Barcelona. Ho posa de manifest l’investigador del grup de recerca de Biologia Computacional i Sistemes Complexos (BIOCOMSC) Daniel López Codina a l’ACN. Després que la situació s’hagi estabilitzat en els darrers dies -això sí, a la zona vermella-, el professor de la UPC fa notar que mentre el virus s’expandeix de forma ràpida, frenar-lo i fer-lo recular és “molt més lent”. “Hem d’aconseguir baixar el risc de rebrot. En aquesta situació no som en un context bo per tornar a la normalitat de tardor”, adverteix. Destaca la recuperació de l’Alt Empordà després d’una situació “molt crítica” i la millora de Lleida.
López Codina veu “factible” que moltes àrees de Catalunya puguin tornar a una zona de baix risc en l’evolució de la pandèmia, també el Segrià, on el nombre de casos actius en els darrers 14 dies encara és molt elevat, i sosté que el repte més complicat és aconseguir-ho a l’àrea metropolitana. Ara bé, el biofísic creu que aquest repte “ha de ser assumible”.
L’investigador de BIOCOMSC, grup de recerca de la UPC que analitza la propagació del virus amb diagrames de risc, destaca que és important encarar l’inici del curs escolar i laboral, on les situacions de risc augmentaran, en les “millors condicions possibles” per destinar la vigilància epidemiològica als “possibles brots que vagin apareixent”.
El grup començarà a analitzar amb els models matemàtics fins a quin punt és possible que Catalunya torni a la zona verda o de baix risc, d’on va sortir a principis de juliol. Fins ara no tenien prou informació de retorn, perquè totes les taxes eren d’increment, i apunta que, de tota manera, encara és una mica aviat per fer aquestes previsions matemàtiques.
El secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, va assegurar aquesta setmana que la corba de contagis s’havia estabilitzat a Catalunya i va subratllar que l’objectiu ara era fer-la baixar. El risc de rebrot del coronavirus va entrar a la zona vermella a mitjan juliol i actualment se situa en un valor de 143 (el llindar de risc alt és 100).
Alt Empordà i l’Hospitalet, dues velocitats diferents després de situacions crítiques
López Codina destaca que el virus s’expandeix molt ràpid i després és molt difícil reduir-ne les taxes de contagi perquè hi ha moltes persones que poden transmetre’l. “Quan vam ser conscients col·lectivament que s’estaven accelerant els contagis, tant l’administració com la societat, vam fer un esforç i va ser difícil frenar-los. Ara continua sent igual de difícil recular”, indica sobre la situació de la covid-19 aquest estiu. “No ens hauríem d’haver relaxat en cap moment. Vam corregir-ho i això està comportat una millora important”, afegeix.
En els territoris menys poblats i menys densos, el retorn a una situació més fàcil pot ser més ràpid. El biofísic destaca el cas de l’Alt Empordà, que s’està recuperant “a una velocitat important” després de trobar-se a una situació “molt crítica” el juliol. La consellera de Salut, Alba Vergés, va confirmar aquest divendres que aixecarien dilluns les restriccions a Figueres i Vilafant.
En canvi, a l’Hospitalet de Llobregat, on es va detectar un fort increment de contagis el juliol i també va arribar a una situació “molt crítica”, retornar a un nivell de baix risc serà “francament molt laboriós”, diu l’investigador de l’UPC. “Requereix mantenir l’esforç i les normes, no hi ha cap més remei”, recalca. La segona ciutat amb més població de Catalunya és la que té un risc de rebrot més alt (índex de 500).
Lleida i la dimensió social
També posa èmfasi en la “gran millora” a Lleida i el Segrià, si bé la situació continua sent “complexa”. L’estiu no tenia per què ser fàcil per al control de la pandèmia i el Segrià ho va evidenciar de seguida.
López Codina assenyala que de Lleida també s’ha après que la pandèmia té “molts components” i un de central és el social. “Si volem fer front a la pandèmia, ho hem de fer des d’un treball col·lectiu. El problema és multidimensional”, deixa clar.
“Cal dedicar recursos a la part social sense cap mena de dubte. Els polítics han de trobar solucions perquè les persones no es vegin afectades per haver-se de quedar a casa, i menys les que es troben en situacions precàries. Per fer front a la pandèmia, cal garantir que la gent pugui ser diagnosticada amb facilitat i llibertat. Si no, no aconseguirem parar-ho del tot”, afirma.
Una salut pública “sostenible”
López Codina demana a les administracions recursos perquè l’atenció primària i la salut pública siguin “sostenibles” i a la societat, responsabilitat davant de la covid-19. “L’atenció primària i la salut pública estan fent un gran esforç i es troben en una enorme tensió. Calen més recursos perquè la vigilància epidemiològica sigui sostenible”, adverteix.
I el missatge per a la societat: “Hem de ser conscients que hem de conviure amb el virus durant mesos i potser anys i hem de trobar certa normalitat. Passa el mateix que a la muntanya i el mar. Se’ls ha de tenir molt de respecte però no por”.
