Els registres civils de Catalunya van inscriure durant tot l’any 2020 un total de 79.778 defuncions, un 21,9% més que les 65.406 del 2019. Aquest increment de 14.372 morts es deu gairebé totalment a la covid-19, que oficialment va provocar poc més de 17.000 morts a Catalunya. La reducció d’altres causes de mortalitat com accidents de trànsit, laborals o d’altres tipus, homicidis o de les causes naturals, pot explicar la diferència entre els morts per covid i l’increment total de mortalitat. També s’han reduït altres tipus d’infeccions respiratòries agudes gràcies al confinament i a les mascaretes.
Alguns experts expliquen que el confinament ha fet reduir alguns dels riscos de causes naturals de mort com infarts o ictus, com l’estrès laboral, la contaminació atmosfèrica, l’alimentació o l’activitat física.
Aquestes dades absolutes dels registres civils, a les quals ha tingut accés l’ACN, es poden contextualitzar amb el monitoratge de la mortalitat que fa l’Instituto de Salud Carlos III. Segons les seves dades, a Catalunya, durant el 2020 es van registrar cinc períodes d’excés de mortalitat. La corba registrada des del desembre del 2019 fins a principis de març del 2020 era molt similar a l’esperada en funció de les variables d’anys anteriors, amb uns 200 morts cada dia. Però l’expansió de la covid va fer arribar a 650 els morts diaris entre finals de març i principis d’abril. Entre el 13 de març i el 8 de maig es van morir 21.834 persones, davant de les 9.906 previstes, gairebé 12.000 de diferència. L’excés de mortalitat va ser del 120%, 136% en el cas de les dones. Per edats, els menors de 65 anys van registrar un 46% més de la mortalitat habitual. Els de 65 a 74 anys van doblar la mortalitat, i els majors de 74 anys van registrar un excés del 140% de la mortalitat habitual en aquesta època, amb 17.240 morts davant dels 7.184 previstos.
El creixement va ser exponencial, i el descens també va ser pronunciat, però no tant, fins a mitjans de maig, quan la xifra va tornar a estabilitzar-se en menys de 200 defuncions diàries, que és l’esperable a la primavera.
Els morts van tornar a superar els 200 diaris i la mitjana esperable entre finals de juliol i principis d’agost. Entre el 8 i el 28 d’agost es va produir un 15% més de morts de les esperades, 3.690 davant 3.212.
Les xifres van seguir la mitjana d’anys anteriors fins a principis d’octubre, quan va tornar a pujar fins arribar als 250 morts diaris a finals de novembre i principis de desembre. Del 6 d’octubre al 19 de desembre, durant la segona onada, l’increment de morts va ser del 22%, passant de 12.876 de mitjana a 15.972 registrats aquest 2020. A mitjans de desembre la corba es va tornar a acostar a la mitjana, i des d’aleshores està per sota.
