Brussel·les s’exposa a una “llarga batalla” als tribunals de Bèlgica si no resol abans la disputa amb AstraZeneca pel retard en l’entrega de vacunes, segons els juristes consultats per l’ACN. La Comissió Europea s’està preparant per obrir la via de l’arbitratge per intentar negociar amb la multinacional l’entrega de les dosis pactades abans de portar-la als tribunals. “És un problema de capacitat productiva i no es pot resoldre amb una disputa legal”, defensa Ellen’t Hoen, advocada i activista per l’accés als medicaments. L’advocat del bufet belga ALTIUS especialitzat en litigis sanitaris Christophe Ronse també veu preferible negociar una solució amb la companyia perquè si el cas arriba als tribunals, durarà “almenys un any”.
“L’entrega de vacunes és una qüestió urgent”, recorda el lletrat en declaracions a l’ACN.
AstraZeneca s’havia compromès a entregar a la Unió Europea 90 milions de dosis en el primer trimestre del 2021 i 180 milions en el segon, segons la CE. En canvi, aquests darrers tres mesos arribaran 30 milions i entre abril i juny només repartirà 70 milions. És a dir, que entregarà menys del 40% del que havia promès. Just quan va començar a subministrar a la UE, AstraZeneca va avisar que hi hauria un retard en les entregues per problemes de productivitat en una planta de Bèlgica.
Davant les queixes de Brussel·les per la manca d’accés a les dosis produïdes al Regne Unit, el conseller delegat de la companyia, Pascal Soriot, assegurava que el seu compromís amb el govern britànic era previ i que s’havien implicat abans en la recerca d’Oxford. Posteriorment, alguns mitjans internacionals van revelar que el contracte britànic es va signar un dia després que l’europeu. “Tan bon punt hi hagi un nombre suficient de vacunacions al Regne Unit, podrem utilitzar el centre de producció per ajudar a Europa també”, deia en una entrevista a finals de gener.
Després d’una setmana de retrets, AstraZeneca va rebaixar la tensió assegurant que entregaria 40 milions en el primer trimestre i que ja estaven solucionant els problemes a la planta belga. Tanmateix, a finals de la setmana passada la multinacional sueco-britànica va tornar a reduir les entregues per al segon trimestre. A més, Brussel·les constatava que fins a finals de març finalment només arribaran 30 milions.
Primer pas abans d’anar als tribunals
Arribats a aquest punt, la Comissió Europea va anunciar dijous que es prepara per activar un mecanisme d’arbitratge per resoldre el conflicte abans d’arribar als tribunals. És el pas previ que ha de fer la UE per poder reclamar judicialment a AstraZeneca les dosis comprades si no funciona la negociació. Els tribunals belgues serien els encarregats d’assumir el primer cas sobre les obligacions contractuals d’una farmacèutica en l’entrega de vacunes contra la covid-19 en plena pandèmia.
Què diu el contracte?
AstraZeneca només es va comprometre a fer “tot el possible” per entregar les primeres vacunes a la UE. “AstraZeneca farà tots els esforços raonables per fabricar les dosis inicials d’Europa a la UE”, diu el contracte de compra publicat amb algunes parts censurades. Ara bé, el contracte dona dret a la UE a accedir a les plantes del Regne Unit: “AstraZeneca farà tot el possible per produir la vacuna a les plantes localitzades dins la UE (que per aquesta secció també inclou el Regne Unit)”.
La companyia argumenta que està fent “tot el possible” per entregar les vacunes en un context de producció limitada. En canvi, la CE rebat que no utilitzar les plantes britàniques per subministrar a la UE no és fer “tot el possible”. “Les plantes del Regne Unit no són opcionals, formen part de la xarxa per subministrar dosis”, defensen fonts comunitàries.
A més, Brussel·les defensa que els britànics no tenen prioritat i que això consta al contracte: “AstraZeneca garanteix que no té cap obligació, contractual o de cap mena, envers un tercer respecte les dosis europees inicials o que entri en conflicte o sigui incompatible (…) amb els termes d’aquest Acord o que impedeixi el compliment complet de les seves obligacions derivades d’aquest Acord”. El contracte es va tancar el 27 d’agost del 2020 i té un cost de 870 milions d’euros. D’aquests, uns 534 milions corresponen al cost de les vacunes i uns 336 a la inversió de la UE per al seu desenvolupament.
Disputa als tribunals?
Ellen ‘t Hoen, advocada i activista per l’accés als medicaments, no creu que l’enfrontament acabi als tribunals. “Intentaran trobar una solució, és en interès dels dos”, diu, recordant que l’objectiu és aconseguir les vacunes ara i que la batalla legal seria “molt llarga”. Christophe Ronse, advocat del bufet belga ALTIUS especialitzat litigis sanitaris, tampoc creu que la Comissió Europea tingui “cap altra opció” que no passi per negociar amb AstraZeneca. “És una qüestió urgent i no crec que estigui en interès de cap de les parts acabar als tribunals”, avisa, calculant que el litigi s’allargaria com a mínim un any. Tampoc veu viable que la CE aconsegueixi mesures cautelars en un cas com aquest.
De cara a un enfrontament judicial, Ronse considera que, si es confirma que AstraZeneca ha donat prioritat al govern britànic, la companyia “podria haver vulnerat” el contracte amb la UE perquè hi ha una clàusula que ho estableix clarament. “AstraZeneca no pot donar prioritat al Regne Unit”, conclou Ronse després d’analitzar el text. En canvi, Ronse veu més difícil condemnar a AstraZeneca per incomplir la clàusula dels “esforços possibles”. En aquest cas, la companyia no es va comprometre a “assolir uns resultats determinats”, sinó a fer “tots els esforços possibles” per produir i distribuir les dosis pactades, diu Ronse.
Hoen veu “marge” per als jutges interpretar què significa això fent una valoració dels arguments de les parts. Ronse afegeix, però, que els tribunals belgues tindrien en compte el fet que AstraZeneca no estigui utilitzant les plantes britàniques a l’hora d’examinar si realment han fet tot el possible per subministrar a la UE. Tanmateix, no pot predir quin seria el veredicte.
