El possible alliberament temporal dels drets de propietat intel·lectual de les vacunes contra la covid-19 no genera consens entre els experts. Alguns creuen que tindrà poc impacte en la producció global de vaccins, mentre d’altres defensen que les patents són un “obstacle” que s’ha d’eliminar per augmentar la producció de vacunes i garantir-ne l’accés igualitari arreu del món. “La realitat és que els drets de propietat intel·lectual generen obstacles i en una crisi global com aquesta s’han d’eliminar”, diu en una entrevista a l’ACN la investigadora de la Universitat de Toronto Jillian Clare Kohler. En canvi, l’experta de la Universitat de Saint Louis Ana Santos creu que no resoldria “en absolut” el problema “d’escassetat” actual.
Malgrat que diverses organitzacions feia mesos que demanaven als estats que donessin suport a l’aixecament temporal de les patents en la discussió que s’està duent a terme a l’Organització Mundial del Comerç, ha estat el suport dels Estats Units a la proposta el que l’ha posada de ple a l’agenda política internacional.
La proposta de l’administració de Joe Biden, de la qual encara no n’ha donat detalls, no ha sumat grans suports entre els països rics. Entre ells, la Unió Europea té la voluntat de “debatre” la iniciativa, però manté que les patents “no són el problema” i continua defensant els acords amb les companyies per augmentar la producció de vaccins.
“És una mesura simbòlica”, diu Santos, que argumenta que l’aixecament dels drets de propietat intel·lectual pot ser efectiu en el cas de medicaments “convencionals” però no en les tecnologies de les vacunes contra la covid-19.
“No resoldria en absolut el problema d’infraestructures i d’escassetat que tenim”, diu l’experta de la Universitat de Sant Louis, que insisteix que “qualsevol solució passa per crear físicament més capacitat per produir vacunes”.
En canvi, Jaume Vidal, assessor de Health Action Internacional, considera que l’alliberament temporal de les patents “és un principi”, però admet que és un procés “complex” i que calen “altres elements” per facilitar l’accés a les vacunes. “No és acceptable que algunes empreses facin un negoci excessiu mentre hi ha gent que s’està morint”, defensa.
Per l’experta del Centre per al Desenvolupament Global Rachel Silverman, les patents “poden ser una barrera”, però “no són ni la principal prioritat” ni la mesura “amb major impacte”. Segons ella, és més prioritari que els països rics donin vaccins “immediatament” als pobres, que no vacunin de moment els adolescents, que financin noves plantes de producció o que permetin les exportacions de vacunes.
Com Silverman, Santos és partidària d’arribar a acords amb les companyies i utilitzar totes les “flexibilitats” que preveu el marc internacional sobre propietat intel·lectual per incrementar la producció de vacunes. “Seria un moviment més prudent”, diu l’experta de la Universitat de Sant Louis. Entre aquestes regles hi ha la de la llicència obligatòria per la qual els governs poden treure l’exclusivitat d’una patent al propietari perquè altres empreses produeixin un producte.
“Molts països ho van fer amb els antivirals. Pot ser una eina molt millor que la suspensió de les patents”, indica.
La llicència obligatòria és una de les opcions que posa sobre la taula la Comissió Europea en cas que les empreses no vulguin arribar a acords per augmentar la producció, que és la seva principal aposta.
Per Vidal, que la Comissió Europea digui que l’aixecament de les patents no cal “no és un argument, és un mantra”. Amb tot, reconeix que l’executiu comunitari “té raó” quan diu que cal trobar maneres per augmentar la producció. “La Comissió Europea no té raó quan diu que les patents no són un problema. Ho són i la suspensió és part de la solució”, opina.
“Si com tots els experts apunten necessitem vacunes pels propers quatre o cinc anys perquè s’han d’administrar cada any llavors això és una qüestió del mig i llarg termini”, remarca.
De la mateixa manera, Kohler subratlla que les patents impedeixen a altres productors amb capacitats fabricar la vacuna: “La realitat és que els drets de propietat intel·lectual generen obstacles i en una crisi global com aquesta s’han d’eliminar”
Kohler reconeix que no és fàcil tirar endavant una mesura com aquesta, però no ho veu impossible si “hi ha suficient pressió als governs i a les companyies”. “Per què estem protegint els drets de la propietat quan s’han invertit diners públics per desenvolupar les vacunes?”, es pregunta.
Sobre les possibilitats que l’aixecament tiri endavant a l’Organització Mundial del Comerç, on necessita el consens dels membres, Santos creu que no s’arribarà a acordar aquesta mesura, però que, en cas que així sigui, serà una “versió que no porti enlloc”. Silverman també coincideix que “probablement” s’acordi alguna mesura, però serà una “versió rebaixada del que s’ha proposat i trigarà molt temps a arribar”.
Les farmacèutiques poden portar la qüestió als tribunals
Vidal assegura que les farmacèutiques “tenen moltes maneres” per negar-se a compartir la tecnologia, com per exemple, portant l’aixecament als tribunals o obrir “unes negociacions eternes” abans de cedir. “No se’ls hi expropiaria en mig de la nit”, apunta. A més, remarca que les companyies rebrien “unes compensacions”.
Santos i Kohler també veuen la possibilitat que les farmacèutiques portin l’alliberament dels drets de propietat intel·lectual als tribunals en cas que s’acordi. Kohler les insta a posar-se al nivell del “moment històric” que representa aquesta pandèmia perquè “no és el moment de preocupar-se sobre els drets corporatius” mentre Santos adverteix que si la qüestió arriba als tribunals es pot “retardar” un procés que els experts coincideixen que no serà immediat.
