L’Hospital Clínic va arribar als 160 llits d’Unitats de Cures Intensives (UCI), 140 dels quals per a pacients amb covid-19, en el moment de màxima pressió de la pandèmia. Després que els ingressos s’hagin reduït i les altes hagin pujat, l’hospital té un ara un centenar d’UCI, un nombre molt similar a la seva capacitat basal (90-100). Ara bé, la meitat dels pacients a l’UCI hi són encara pel virus. Ho explica el director d’Urgències, el doctor Miquel Sánchez, en una entrevista a l’ACN sobre com s’estan reorganitzant per recuperar l’activitat anterior al coronavirus. “El principal repte en aquests moments és la seguretat. Protegir la gent que vingui a l’hospital, l’entorn i els professionals. I això farà que l’hospital vagi més lent”, diu.
De les 43 sales d’hospitalització del Clínic, 7 estan destinades en aquests moments als pacients amb la malaltia covid-19. En van ser 32 en els moments més virulents de la pandèmia, quan més del 80% de l’activitat a Urgències era per a aquesta malaltia. “L’última setmana de març a Urgències hi va haver una tensió i una pressió assistencial com mai havia vist a la vida. Vam quasi col·lapsar. Sé que aquesta paraula no agrada gaire, però va arribar un punt en què quasi bé no donàvem a l’abast d’anar creant llits d’hospitalització per als malalts que anaven arribant”, afirma el doctor Sánchez.
Fa uns dies el balanç entre el nombre de nous ingressos i el de pacients que tornen a casa va començar a ser negatiu. El Clínic, com la resta de centres catalans, ha anat recuperant els llits que quedaven lliures i “retransformant-se”, assenyala el director d’Urgències d’aquest hospital, que va assumir la responsabilitat de ser el de referència a Catalunya per tractar el coronavirus a l’inici. “Aquesta situació ens ha permès ingressar des d’Urgències els malalts que tímidament han anat apareixement amb afectacions que no eren covid i també reprendre a poc a poc l’activitat quirúrgica, que amb la irrupció de la pandèmia s’havia aturat”, indica.
“Anirem recuperant aquesta ‘nova normalitat’ amb la velocitat que la seguretat ens marqui en cada moment”, afirma el doctor Sánchez, que posa d’exemples: “Llocs on es podien visitar 100 pacients, potser ara només se’n podran visitar 30. On abans es podien fer 100 exploracions, potser ara només 20”. El director d’Urgències insisteix: “Tothom ha d’entendre que és per a la seguretat de tots. La recuperació necessàriament ha de ser d’aquesta manera, perquè si no ens tornaríem a posar absolutament tots en risc”. “Els nostres polítics han d’entendre que la sanitat anirà recuperant la normalitat en la mesura que pugui i això no hauria de ser motiu de disputa entre ells”, afegeix.
En marxa els programes quirúrgics però amb proves als pacients
Tot i que l’activitat quirúrgica no es va suspendre completament, es va limitar a les operacions més urgents. A mesura que s’han anat recuperant taules quirúrgiques- algunes sales d’operacions i de recuperació es van transformar en UCI-, s’han reprès les operacions, amb diferències entre les especialitats, ja que s’estan prioritzant les més urgents.
El doctor Sánchez explica que hi ha establert un protocol estricte abans de les operacions per descartar que el pacient tingui el coronavirus. En aquest cas es planteja endarrerir l’operació si és possible, ja que s’està veient vist que els pacients contagiats evolucionen pitjor després de l’operació que els que no tenen el virus. “Sembla com si la intervenció desencadenés una tempesta vírica immunològica i de resposta inflamatòria interna que fa que el postoperatori sigui dolent”, constata. Per aquest motiu, el programa de cirurgia cardíaca és un dels que més s’està tardant a posar en marxa.
Un 25% de les consultes externes
L’hospital ha reprogramat aproximadament un 25% de les proves diagnòstiques i consultes externes que havien quedat suspeses. “És un número prudent que pensem que podem assumir relativament bé amb la capacitat i els espais que tenim a l’hospital perquè els pacients puguin mantenir les distàncies de seguretat i els puguem citar a hores en què l’encreuament sigui el menor possible”, subratlla.
Davant la possibilitat de rebrots
El doctor Sánchez espera que no hi hagi un rebrot gran en els propers mesos. Ara bé, en cas que es produís, l’hospital tornaria a fer l'”escalat” anterior. “L’avantatge és que hem après allò que es pot fer millor, però el desavantatge és que el personal està físicament i emocionalment estressat”, contraposa.
El director d’Urgències destaca que aquestes setmanes han hagut de fer molta gestió emocional entre els professionals sanitaris. Per a ell, hi ha hagut moments de tot. “Al començament volia viure-ho com un repte i això em donava energia per tirar endavant; per exemple, quan havíem de reorganitzar circuits o com introduir el que anàvem coneixent del virus”, explica, per continuar: “Espero que no haguem de passar per una experiència similar. Però si l’evolució, la natura i la societat ens tornen a fer caure en un sotrac d’aquests, els professionals hi serem pel que faci falta”.
