Quan queda poc més d’un mes per Setmana Santa, la cap de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l’Hospital Vall d’Hebron, Magda Campins, crida a ser conscients del moment i no relaxar mesures. “No podem salvar la Setmana Santa com vam salvar el Nadal perquè ja hem vist el preu que hem pagat”, declara a l’ACN. Campins alerta que si es fa, en un context amb més circulació de noves variants, la situació pot ser “crítica”. I és que, en línies generals, és partidària de “no relaxar més” i, en cas que es faci per motius econòmics, fer-ho de manera “molt mínima” i en allò “que impliqui menys contagis”. Campins recorda com va passar de la “incredulitat” del que passava a la Xina a l'”angoixa” en veure que la pandèmia de la covid era una realitat.
La doctora explica que fins fa quatre o cinc dies la situació epidemiològica era de davallada important de la tercera onada. Considera que, sense l’efecte de les noves variants, es podia pensar que en unes setmanes s’arribaria a una situació de control i si es feia una desescalada “molt lenta” i creixia el percentatge de vacunats, a un moment “com el de l’estiu”. Aquest escenari però s’allunya per la circulació de les noves variants.
Campins afirma que la circulació de la britànica és ja “molt alta” a Catalunya i ho relaciona amb el canvi de tendència de les dades epidemiològiques. Creu que en els propers dies la velocitat de propagació, l’Rt, pot arribar a l’1 i llavors s’entrarà en una nova fase d’increment de casos. “Ens preocupa perquè són variants molt més contagioses i en quant a mesures a aplicar per intentar tallar les cadenes de transmissió no n’hi ha més”, apunta.
Veu “possible” la quarta onada
La doctora estén aquesta preocupació al fet de “si es podran mantenir les mesures restrictives durant molt de temps perquè l’economia està molt malmesa”. La seva visió és clara: “Si flexibilitzem les mesures per donar una mica de respir a l’economia tornarem a pujar, tornarem a tenir una quarta onada que pot ser més perillosa que la tercera”. Argumenta aquesta idea sobre el fet que la pressió assistencial és molt més alta ara i en la que jugarien un paper important variants més transmissibles que les anteriors. “En la situació en la que estem ara si això es produís, seria terrible”, insisteix.
Alerta que una situació així podria obligar suspendre cirurgies i deixar d’atendre determinades patologies, cosa que, assegura, els grans hospitals no han fet durant la segona i tercera onada.
Amb tot, veu “possible” aquesta quarta onada, tot i que no creu que pugui ser “tan terrible” com al Regne Unit ja que a Catalunya ja hi ha mesures restrictives. “Però això no treu que hi puguin haver més casos i per això és molt important no desescalar”, repeteix.
De la incredulitat a l’angoixa
Quan fa un any dels primers casos de covid a Catalunya, Campins recorda com el desembre del 2019 mirava amb “incredulitat” el que estava passant a la Xina amb la covid i creia que era “difícil” que passés el mateix a Catalunya. “Pensava que s’estava exagerant el problema i que no havien detectat els primers casos a temps i se’ls havia anat de les mans”, recorda. Quan l’epidèmia va arribar a Itàlia va ser conscient que era “qüestió de dies” que creués el Mediterrani.
D’aquesta incredulitat va passar a l'”angoixa” en veure que els protocols que tenien eren “de mínims i en absolut contemplaven la situació que venia”. “Anàvem darrera del virus”, resumeix. Nerviosisme és un altre dels sentiments que associa a aquelles primeres setmanes en veure l'”allau” de pacients, les dificultats per diagnosticar i com eren conscients que s’escapaven molts malalts i no es podien tallar les cadenes de transmissió.
Aquesta angoixa també era per la manca de material de protecció i de llits, especialment a les UCI, perquè Vall d’Hebron es va haver de dedicar en un 80% a la covid. “El que es va fer malament és no estar preparats, tot i que sabíem que en un moment o altre vindria una pandèmia”, explica.
En l’aspecte positiu destaca el “companyerisme” i afirma que en un any de pandèmia s’ha après molt sobre el virus però també sobre organització i protocols. Reconeix que ara el sistema de vigilància epidemiològica i el rastreig són millors, destaca el paper de la recerca i posa en valor el treball conjunt entre el sector públic i privat. Aquest darrer aspecte creu que s’hauria de mantenir després de la pandèmia, com la telemedicina per als assumptes més rutinaris, com poden ser els resultats d’una analítica.
