Ahir al programa Al Rojo Vivo titulaven i afirmaven, sense embuts, que avui comença “el judici del segle”. Tot i la marcada exageració amb la qual el programa d’Antonio Ferreras, excap de comunicació del Real Madrid de Florentino Pérez, acostuma a tractar l’actualitat aquest títol no es queda curt davant l’etapa que avui enceta l’Estat.
Aquest judici no és només una oportunitat per l’independentisme de poder mostrar-se al món com és, un moviment de pau, social i democràtic, també és un examen autoimposat per l’Estat per explicar davant de l’esfera internacional per quin motiu l’1 d’octubre del 2017 va preferir les porres a les urnes. Per què des de l’any 2012 s’ha negat a negociar una via democràtica per resoldre, com ho va fer el Canadà i el Regne Unit, un atzucac polític. Que respongui, d’una vegada, per la presó provisional contra líders polítics. Que justifiqui, d’alguna manera, com pot processar representants públics per uns delictes que Europa ha tombat. Que argumenti el motiu pel qual a l’Espanya del segle XXI se cessa un Govern i es dissolen les institucions d’una regió només per l’aprovació d’una declaració política. Que demostri, en definitiva, que aquesta justícia i aquest Estat no són ostatges de la dreta i l’extrema dreta franquista que no tolera cap diàleg amb un moviment polític que té majoria absoluta al Parlament de Catalunya.
Durant anys el republicanisme ha fet seva l’afirmació d”El món ens mira’, però només en unes comptades ocasions ho ha fet. Va tenir curiositat durant la consulta del 9 de novembre del 2014, va tornar a treure el nas amb les eleccions del 27 de setembre del 2015, començava a tenir interès amb els fets de setembre i octubre del 2017 i, finalment, va saber de quin peu calça l’Estat i quin tipus de moviment és el republicà amb l’1-O, el 3-O i les declaracions polítiques d’independència del 10 d’octubre -suspesa- i el 27-O.
Ara sí, el món ens mira. Amb el judici polític hi ha una nova oportunitat per explicar què passa a Catalunya i fins a quin punt els països de caràcter democràtic resten neutrals davant la presó, l’exili i la repressió amb la qual l’Estat prohibeix les urnes. Com veuen, en definitiva, que el Gobierno i les estructures de poder censurin una pregunta: Vol que Catalunya esdevingui un Estat independent en forma de República?
