El responsable de la repressió de l’1 d’octubre és el coronel de la Guardia Civil, Diego Pérez de los Cobos. O si vol, el seu superior, el ministre d’Interior, Juan Ignacio Zoido. Si no ho veu clar, la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría. Si tampoc li sembla bé, ho és el qui era president del Gobierno, Mariano Rajoy.
Ha comparegut en qualitat de testimoni, però les preguntes al Major Trapero eren la prèvia a la cita judicial per la causa de rebel·lió i sedició que té pendent amb l’Audiència Nacional. La Fiscalia, l’Advocacia de l’Estat i l’acusació popular tenien l’imperatiu d’assenyalar el paper dels Mossos d’Esquadra per fer quadrar les teories dels autors de la repressió policial de la jornada del referèndum. I no només no ho varen aconseguir, sinó que l’efecte bumerang encara ressona.
La declaració de Trapero ha sigut molt sòlida i clarificadora -ja sigui en clau judicial com política-. Més d’un any després dels fets de setembre i octubre, per fi els Mossos han pogut exposar la seva versió. Una lectura que dilapida la campanya mediàtica i política contra el cos policial.
El relat, i la documentació, és molt simple i clara: el dispositiu de l’1-O restava en mans de de los Cobos. Perquè el coordinador de l’operatiu policial era Pérez de los Cobos. Perquè en el document inicial que deia que els tres cossos policials -Mossos, Policia Nacional i Guardia Civil- tenien llibertat va ser estripat quan Trapero va fer constar a la magistrada que en aquell auto no apareixia que el coronel de la Guardia Civil supervisava totes les forces. Perquè un cop la jutgessa va veure que era així emet una nova ordre on, aquest cop sí, fa constar per escrit que el responsable era Pérez de los Cobos.
L’origen del problema del relat de la violència, i per tant, del delicte de rebel·lió, és que aquest va tenir només una part activa, i és l’Estat. L’operatiu policial, així com l’Operación Copérnico, exposen les vergonyes d’un Gobierno que va dilapidar 87 milions d’euros per impedir una votació i ara s’intenta excusar amb un judici que dia rere dia supera els límits de la farsa.
