Fa molts anys recordo anar a casa d’un amic que acabava d’acollir un gatet acabat de néixer. Era molt graciós, però esgarrapava de nassos. Et deixava unes marques a la pell que semblava que t’acabava d’atacar un lleó de 150 quilos -sí, soc d’exagerar molt-.
Pedro Sánchez és com aquell gatet, però amb guants i desdentat. Divendres passat cedia als desitjos de la dreta i l’extrema dreta nacionalista espanyola i anunciava, per boca de la vicepresidenta del Gobierno, Carmen Calvo, que el diàleg amb els independentistes s’havia acabat: “No acceptarem mai un referèndum”. De fet, va ser encara més precisa, “no és raonable allargar una situació quan hi ha un element que no es pot salvar”.
Dilluns, vint-i-quatre hores després que el nacionalisme espanyol es manifestés a Madrid, l’agència EFE publicava un teletip on informava que Pedro Sánchez sondejava convocar eleccions generals per al 14 d’abril. Cal explicar que EFE mai publicaria una informació d’aquest tipus sense el vistiplau de l’executiu espanyol. La proposta, per tant, és certa i és un missatge doble. En primer lloc, és un avís als partits independentistes que han anunciat que no aprovaran els seus comptes. En segona instància, és un gest de supèrbia contra la dreta que el titlla de covard.
Com digué Carmen Calvo divendres passat, senyor Sánchez, no allargui més qüestions que es resolen en cinc minuts. Posi les urnes, si vol que les eleccions siguin el 14 d’abril té fins al 19 de febrer per fer efectiva la convocatòria electoral. No estiri els terminis, aprofiti aquest dijous o divendres i gaudeixi d’un cap de setmana tranquil i amb la feina feta. Ja pot posar les urnes.
