El PSOE ja té una proposta per a les formacions independentistes. Després de mesos d’equilibris ha arribat a la conclusió que allò que més pot tolerar el seu votant i dirigent més bel·ligerant és oferir més autogovern i un finançament “adequat”.
En el col·loqui d’El Periódico celebrat ahir a l’Hotel Rey Juan Carlos I amb la número dos de Junts per Catalunya al Congreso, Laura Borràs, l’exconsellera denunciava el dèficit fiscal i els greuges econòmics que havia suportat Catalunya des del retorn de la democràcia. Un greuge econòmic, amb efectes socials devastadors, que té la seva repercussió en les infraestructures del país.
Sigui un Gobierno blau o vermell, l’infrafinançament català és una història de desconsideració econòmica que es veu reforçada amb el menyspreu polític i jurídic. Si la sentència del Tribunal Constitucional va deixar molt clar que el projecte d’aquest Estat és incompatible amb una Catalunya sobiranament lliure, la repressió policial de l’1-O va certificar la caducitat d’una relació que ha esdevingut políticament tòxica.
En moltes ocasions, l’última fou la setmana passada, es renuncia per la boca petita -però amb grans altaveus- al resultat del referèndum. La mà dreta de Junqueras, i assessor especial en polítiques estratègiques del Govern, Sergi Sol, assegurava a Els Matins de TV3 que “només va votar el 43% i Espanya i Europa no van reconèixer el referèndum”. Només.
Potser el temps ajuda a oblidar, però no és menor el detall que aquest 43% dels participants varen sortir al carrer tot i la repressió policial. Renunciar a l’1-O és renunciar a la lluita popular i, de facto, a representar els votants d’aquella jornada històrica.
No són prou conscients de la irresponsabilitat que suposa renegar del resultat i/o la participació del referèndum. Fer-ho és tolerar que l’Estat rebenti qualsevol procés democràtic amb les porres, normalitza la violència com una via per fer que el resultat no sigui vinculant.
L’oferta del PSOE és la mateixa que fa quaranta anys, o pitjor perquè l’any 74 defensava el dret a l’autodeterminació. El 43% de participació del referèndum té molta força, només fa falta creure-se-la. Si no, ofertes de pa sucat amb oli d’unes inversions que es pressuposten però mai s’executen. Dèficit fiscal, dèficit social i dèficit infraestructural. Pilota endavant. Cadira calenta.
