El 6 de febrer, amb motiu del Dia Nacional de l’Exili i la Deportació, el compte fe Twitter de la Crida Nacional celebrava l’efemèride recordant el president legítim, els consellers i conselleres així com el cantant Valtònyc i el membre del CDR Adrià Carrasco.
La piulada anava amb una desafortunada imatge dels refugiats republicans que l’any 1939 anaven cap a França per allunyar-se de les urpes del feixisme espanyol. En ella, es podia veure una nena de pocs anys, sense cama, agafada d’una crossa. Pocs minuts més tard, el moviment liderat per Jordi Sànchez, Carles Puigdemont i Quim Torra va esborrar la piulada.
Ahir, en el 80è aniversari de la fi de la Guerra Civil espanyola, la consellera de Justícia de la Generalitat, Ester Capella, repetia aquesta errònia equiparació del context del 1939 amb l’actual assegurant que “avui fa 80 anys de la fi de la Guerra Civil, avui fa 80 anys de l’inici de la repressió i l’exili…i avui, continuem tenint repressió i exili”.
I en això cal ser clars, els dos escenaris són incomparables. Fer-ho, sondejar qualsevol similitud, és un error flagrant. Perquè tot i la repressió judicial i policial amb la qual l’Estat ha frenat l’independentisme polític, és frívol i desagradable intentar buscar qualsevol similitud amb la postguerra civil.
Les imperfeccions del sistema democràtic espanyol actual, que són moltes, no són equiparables al context social i polític de fa 80 anys. Per respecte als represaliats de la Guerra Civil, fóra bo que els polítics de primera línia es fessin responsables de les seves paraules i no declarin a cop de tuit.
