Tant una formació com l’altra no tenen representació al Congreso. Cap. Ni diputats ni vots, cap. Zero. No els busqui en les darreres legislatures que no els trobarà. Però només un dels dos, només un, gaudeix de l’anàlisi dels tertulians i de les entrevistes: Vox.
En pocs dies, en concret dos, comença la campanya electoral. I qui pogués ser el partit filofeixista per gaudir de la propaganda televisiva. Sense aparèixer en cap debat televisiu, Abascal ha donat ordres de reduir a la mínima expressió la seva presència, i sense concedir entrevistes -amb prou feines apareixeran al programa de Bertin Osborne-, Vox sap que no hi ha millor publicitat que la que et fan els altres. Ells llencen una idea, sigui estúpida o no, i els altres se la mengen amb patates i demanen una segona ració d’allioli. Són, en això, impecables. Els mitjans, uns irresponsables.
Ahir al programa d’Els Matins de TV3 hi havia a debat els eslògans dels partits. Vox va ser el gran tema de conversa. ‘”España primero’ diuen!”. Són filofeixistes, què creus que diran? Minuts de televisió amb el cartell en pantalla. “També diuen ‘España viva’, com dient que l’altra és l’Espanya morta”. Tornem-hi, són filofeixistes, què han de dir? Del Front Republicà? Res.
És incomprensible que davant l’anomalia democràtica que suposa que un partit filofeixista pugui presentar-se a les eleccions els mitjans de comunicació no apostin per la seva invisibilització i prefereixin exclamar-se i exaltar-se per la seva naturalesa.
No mentirem, dona més audiència i genera el morbo informatiu imprescindible per donar minuts i minuts de debat. Un exercici informatiu que xoca amb el rol de quart poder del periodisme. Perquè mentre es regala un espai que no es mereix, tant per manca de representació electoral com pel caràcter polític i contrari als drets humans, hi ha un silenci vergonyós amb altres formacions que tenen un missatge antifeixista com el Front Republicà.
Amb el pensament de Vox només cal tenir dos dits de front per veure que dia rere dia els mitjans cauen de quatre potes en les seves provocacions. Mentrestant, els qui no aixequen la bandera de l’odi resten en l’oblit.
