Esquerra Republicana ha eixamplat la base. La candidatura del vicepresident legítim és la llista més votada a Catalunya, i malgrat el fet que un pacte entre PSOE i Cs faria estèril aquest bon resultat, la fotografia d’una victòria independentista a les eleccions generals ja és a l’àlbum de la història.
Si ahir en aquesta capçalera obríem l’edició preguntant-nos quin relat compraria la base independentista, el resultat dona el vistiplau al projecte d’ERC que amb aquest canvi de timó per avançar cap als espais dels comuns s’ha imposat al discurs de Junts per Catalunya que, després del 28-A, ha de replantejar una estratègia que sembla encallada en reivindicar una unitat que ara ERC no necessita i amb una presidència del Govern que cada dia projecta menys solidesa i credibilitat.
Els resultats a Catalunya són bons, boníssims, des d’un punt de vista independentista. El republicanisme es planta al Congreso amb un milió i mig de vots, un creixement de 475.239 paperetes en comparació amb l’any 2016 que, tot i que no poden frenar que Pedro Sánchez pugui governar amb Albert Rivera, són una alenada d’aire fresc en un context on l’ambient estava molt carregat amb l’olor putrefacte de l’extrema dreta.
Som en un escenari on les fortaleses de l’independentisme, de nou, resten a les mans del carrer. El Gobierno entrant haurà de gestionar la sentència dels judicis, i quan arribi el moment és imprescindible que ERC i JxCat es facin forts a Madrid i treballin en sintonia amb el Govern per cohesionar el republicanisme. A la tardor vinent Catalunya potser es torna a topar amb les urnes, superar el llindar del 47% és imperatiu.
